L'EDAT ANTIGA
QUAN COMENÇA? Aproximadament al 3300 aC.
QUÈ VA PASSAR? Apareix l’escriptura.
FINS QUAN? Acaba al 476 dC, amb la caiguda de l’imperi Romà d’Occident.
L’Edat Antiga és el període de la Història que situem entre la Prehistòria i l’Edat Mitjana. Has de saber, però, que aquest moment històric no va començar al mateix temps a tot arreu, ja que cada poble va arribar a aquest període a ritmes diferents.
De la mateixa manera, tampoc disposem d’una data exacta per assenyalar el seu inici, ja que mentre unes cultures podien estar entrant en aquest període, altres encara mantenien els costums i tecnologies d’èpoques més antigues.
En termes generals considerem que l’Edat Antiga va començar al voltant del 3300 aC, amb l’aparició de l’escriptura i el desenvolupament de les ciutats i la civilització.
Què va passar durant l'Edat Antiga?
Durant l’Edat Antiga es varen construir ciutats que a poc a poc varen anar creixent i que varen esdevenir el bressol de la cultura.
Les ciutats en expansió varen portar a l’aparició de les primeres civilitzacions a diverses regions del món. Algunes de les més antigues i importants varen ser:
- La civilització sumèria de Mesopotàmia
- La civilització egípcia de l’antic Egipte
- I les civilitzacions del voltant del Mediterrani com la Grega i la Romana, entre d’altres.
Amb l’augment de la població va sorgir la necessitat de la seva organització i del seu govern.
Les societats d’aquest període acostumaven a organitzar-se en forma de jerarquia. És a dir, uns pocs eren els qui gaudien de poder i riqueses i eren els qui manaven i controlaven a tota la resta de la població.
Al llarg de l’Edat Antiga varen aparèixer diferents formes de govern, des de monarquies i imperis, governades per reis i emperadors, fins a democràcies, on els ciutadans escollien els seus representants.
Amb la millora de les tècniques d’agricultura i ramaderia es van començar a aconseguir excedents de producció, cosa que van permetre començar a fer intercanvi de béns amb els pobles i ciutats més propers.
Amb el pas del temps, per fer més fàcil i àgil aquest intercanvi, es varen inventar les monedes.
Amb l’augment de població i dels recursos, va sorgir la necessitat de fer registres dels béns i riqueses disponibles, com ara la quantitat de blat obtinguda durant la collita. Aquesta necessitat va donar lloc a la invenció dels primers sistemes d’escriptura.
Amb l’aparició de l’escriptura, també es varen poder començar a enregistrar fets històrics com els noms dels reis o esdeveniments importants.
Hi va haver un gran progrés en les tècniques de construcció que van permetre l’edificació de millors immobles i d’estructures de gran importància com els regadius pels camps de conreu.
També es va avançar molt en les tècniques artesanals les quals van permetre la creació i la millora d’instruments, materials i eines de tota mena: eines de conreu, estris per a la cuina, mobiliaris, armes i armadures, teixits, robes…
Homes i dones varen començar a fixar-se cada vegada més en els seus entorns per tal de donar resposta al funcionament del món. Gràcies a les seves indagacions es varen produir molts dels avenços en els camps de les ciències i les matemàtiques.
A través de l’observació del món natural, els humans varen començar a fer-se preguntes importants com “l’origen de les coses” o “la finalitat de la humanitat”. D’aquesta manera varen sorgir les primeres creences religioses, així com el raonament i la filosofia.
Els pobles i ciutats varen créixer tant que aviat es va veure palesa la necessitat de preservar l’ordre i de regular els comportaments de la gent a través de lleis que havien de ser respectades per tots els ciutadans.
L’anàlisi de les troballes ens indica que durant el Neolític ja hi havia conflictes entre tribus. Però no va ser fins al domini de la metal·lúrgia, durant l’edat dels metalls, que es varen començar a lluitar grans guerres.
Seguint els passos dels seus predecessors, les civilitzacions de l’Edat Antiga varen fer servir els avenços tecnològics que tenien al seu abast per crear armes i armadures cada vegada més potents, convertint la guerra en un art i en un ofici.
