ELS SUMERIS

Una de les primeres grans civilitzacions del món va ser la sumèria, la qual va aparèixer al voltant de l’any 5.000 aC entre els rius Èufrates i Tigris, a Sumer, l’actual Iraq.

Aquesta civilització, a cavall entre la Prehistòria i l’Edat Antiga, va aconseguir grans avenços i va crear tota mena d’instruments per facilitar la vida als seus ciutadans.

Entre totes les seves innovacions, la que més va fer-los destacar com a civilització va ser la invenció d’un dels primers sistemes d’escriptura de la Història: l’escriptura cuneïforme.

Estela de Ushumgal i Shara-igizi-Abzu. Imatge: MET, Domini Públic.
ON VIVIEN?

Els sumeris vivien en ciutats-estat independents que es consideraven propietat d’un déu en honor al qual es construïa un temple de grans dimensions, i, generalment, en forma de piràmide escalonada: el ziggurat.

Ruines del Ziggurat de la ciutat d’Ur.

En un primer moment les ciutats sumèries no estaven emmurallades, ja que els primers temps d’aquesta civilització varen ser molt pacífics. Però amb el pas del temps i a mesura que les ciutats creixien, es varen anar intensificant els conflictes i es van començar a construir muralles al voltant de les ciutats.

LA SOCIETAT SUMÈRIA
Reconstrucció de les joies que portaven les dones de la reialesa de la ciutat d’Ur. Imatge: JMiall, CC BY-SA.
Rei sumeri Gudea de Lagash. Imatge: Domini Públic.

La societat sumèria es distribuia de manera jeràrquica.

Les ciutats-estat eren governades per un lugal (rei) o per un ensi (príncep sacerdot).

Després del rei hi havien els sacerdots, els caps militars, i els funcionaris d’alt nivell.

A continuació hi havien els comerciants, els artesans, els pagesos i els funcionaris de baix nivell.

I finalment, a baix de tot, hi havien els esclaus.

DE QUÈ VIVIEN?

El poble sumeri era principalment ramader i agricultor. Aprofitaven els rius que envoltaven les seves ciutats per construir preses i canals que conduïen fins als seus camps de conreu on cultivaven diferents cereals, llegums, fruites i verdures.

Estendard d’Ur: escenes de pau i vida quotidiana.

GRANS PENSADORS I ARTESANS

Les necessitats dels sumeris per dominar les adversitats del seu territori els van portar a crear tota mena d’invents.

Van inventar el torn per crear peces de ceràmica, l’arada per facilitar la vida al camp i els vaixells per transportar els seus béns al llarg dels canals que construïen.

També van aprendre a dominar diferents tipus de metalls i van crear carruatges tant per usos diaris com per la guerra.

Per millorar les seves construccions, els sumeris van desenvolupar les matemàtiques. Van crear un sistema complex de mesures així com mètodes per dividir, multiplicar i calcular angles i també van escriure les primeres taules de multiplicar en tauletes d’argila.

Estendard d’Ur: escenes de guerra.

L'ESCRIPTURA CUNEÏFORME

Els sumeris (juntament amb els egipcis) són considerats com una de les primeres i més antigues civilitzacions amb escriptura del món.

Els seus primers escrits eren dibuixos senzills que representaven sobre tauletes d’argila. Amb el pas del temps aquests primers dibuixos varen anar evolucionant fins a convertir-se en una mena d’alfabet.

L’escriptura cuneïforme es va batejar amb aquest nom degut a l’instrument que els sumeris utilitzaven per escriure-la, la cunya.

EN QUÈ CREIEN?

Com gairebé totes les cultures de la seva època, els sumeris eren politeistes, és a dir, creien en diversos déus.

 

Els seus déus simbolitzaven forces de la natura i elements abstractes, com la justícia o l’amor, i es convertien en els protectors d’aquelles ciutats que construïen temples al seu nom.

 

Alguns déus sumeris eren:

INANNA

Deessa de l'amor, la bellesa i la guerra.

UTU

Déu del sol, la justícia, la veritat i la moralitat.

Germà bessó de Inanna.

ENKI

Déu de l'aigua, el coneixement, la creació i l'artesania.

ISIMUD

Era el conseller dels déus.

Se'l representa amb dues cares.