ELS CARTAGINESOS
Diu la llegenda que la ciutat de Cartago va ser fundada per la reina Dido de la ciutat fenicia de Tir, qui va fugir a l’exili després que el seu germà, Pigmalió, assassinés al seu marit per fer-se amb el control de la ciutat.
La reina Dido, juntament amb els seus aliats, va fugir i es va establir a una terra nova situada al nord d’Àfrica. En arribar, un cabdill dels amazics (un poble del nord d’Àfrica) li va prometre que li donaria tanta terra com pogués cobrir amb una sola pell de bou. La reina, amb la seva gran astúcia, va tallar la pell en fines tires unides entre elles per la punta i les va estirar a terra fins que va envoltar tot el turó de Byrsa, el qual es va convertir en l’assentament de la seva nova ciutat, Cartago.
Els cartaginesos es varen establir al nord d’Àfrica, a l’actual Tunísia.
Amb el temps es varen anar estenent per diferents territoris del nord d’Àfrica i per algunes illes del Mediterrani fins que van acabar arribant a la península Ibèrica, on es van establir fins que els romans els van fer fora.
Igual que els fenicis, els cartaginesos eren grans artesans que varen orientar les seves tasques principals a la navegació i al comerç.
Els cartaginesos produïen béns de tota mena: teixits de seda i cotó, ceràmiques, peces de cristall, mobiliari per la llar, armes, etc.
A diferència dels fenicis, però, els cartaginesos també es van fer coneguts arreu del Mediterrani per les seves grans habilitats militars.
Cartago es va convertir en una de les ciutats més riques i poderoses de l’Edat Antiga, així com en un dels centres de comerç més importants de l’oest del Mediterrani, despertant l’admiració i l’enveja dels seus veïns.
El gran poder que va adquirir Cartago la va portar a enemistar-se amb els pobles del voltant, en especial amb els grecs i els romans.
Les enemistats amb el poble de Roma van portar als cartaginesos a un total de tres guerres al llarg de poc més de 100 anys.
Després de ser derrotats per primera vegada, cartaginesos i romans varen firmar un tractat de pau obligant als perdedors a pagar grans sumes de diners als vencedors. Amb les butxaques escurades, els cartaginesos es varen veure obligats a buscar recursos fora del seu territori i es varen aventurar cap a les terres dels ibers. Allà varen establir algunes colònies com Cartago Nova (actualment Cartagena) i es varen anar estenent poc a poc cap al nord i centre de la península.
Farts dels seus deutes amb els romans, els cartaginesos varen decidir que ja n’hi havia prou, i es varen llençar de nou cap al camp de batalla. És en aquest moment quan el general Anníbal Barca, un dels militars més famosos de la Història, va començar la seva travessia en direcció a Itàlia per anar a lluitar contra els romans. Anníbal sabia que no podia vèncer als romans per mar, ja que la flota cartaginesa era molt inferior a la romana, així que va decidir anar fins a Roma per terra, creuant les muntanyes dels Alps amb els seu exèrcit i un total de 38 elefants! T’imagines elefants creuant els Alps!?
Els cartaginesos, però, varen acabar perdent totes les guerres contra els romans i el seu poble, en altres temps tan ric i esplendorós, va anar perdent el seu poder fins a acabar sota el domini del gran Imperi Romà.
Els cartaginesos eren politeistes i veneraven a diferents déus.
En un principi dedicaven les seves pregaries als mateixos déus que els fenicis, però amb el pas del temps varen començar a venerar divinitats pròpies distingint-se dels seus avantpassats.
Alguns déus venerats a la ciutat de Cartago eren:
TANIT
Matrona i protectora de Cartago.
Deessa de la guerra i símbol de la fertilitat.
BAAL HAMMON
Senyor de la regió de Cartago.
Déu responsable de les collites.
MELQART
ESHMUN
