Avui dia encara no es coneix l’origen exacte dels pobles ibers. La pregunta “com van arribar a la península?” segueix essent un misteri.
Però el que sí sabem és que els pobles ibers eren els descendents d’aquells que varen habitar les zones del sud i de l’est de la península Ibèrica a finals de la Prehistòria.
Il·lustració d’un guerrer i una sacerdotessa ibers. Imatge: Museu de Prehistòria de València, CC BY-SA.
Els ibers no compartien una cultura ni lleis comunes entre tots. Cada poblat era independent dels altres i tenia les seves pròpies costums i maneres de fer.
Podem descriure als ibers com una suma de diferents pobles tribals que compartien alguns trets similars, com ara la llengua o l’estil de vida.
Al principi les cases dels ibers tenien una sola habitació que servia alhora de magatzem, taller, cuina i lloc de descans, però més endavant es varen començar a construir cases compartimentades amb diferents estances.
Els ibers construïen els seus edificis de manera conjunta i comunitària i seguien el següent procés:
Les activitats principals dels ibers eren el conreu de cereals i la ramaderia, però també varen aprendre a crear teixits de lli, objectes de ceràmica i a treballar la metal·lúrgia.
El ibers vivien bàsicament de l’agricultura a través de la qual conreaven el blat, la vinya, l’olivera, fruiters i plantes tèxtils com el lli, tenien remats d’ovelles i cabres i altres animals domèstics com els bous, els cavalls, els porcs i els gossos i també obtenien aliments del la natura que els envoltava a través de la recol·lecció, la caça i la pesca.
Les activitats principals dels ibers eren el conreu de cereals i la ramaderia, però també varen aprendre a crear teixits de lli, objectes de ceràmica i a treballar la metal·lúrgia.
El ibers vivien bàsicament de l’agricultura a través de la qual conreaven el blat, la vinya, l’olivera, fruiters i plantes tèxtils com el lli, tenien remats d’ovelles i cabres i altres animals domèstics com els bous, els cavalls, els porcs i els gossos i també obtenien aliments del la natura que els envoltava a través de la recol·lecció, la caça i la pesca.
Els ibers eren pobles guerrers, i com a tal, eren dirigits per capdills guerrers i les seves famílies. Els enfrontaments i les disputes entre els poblats ibers eren força habituals, per això trobem moltes de les seves ciutats fortificades.
Els guerrers ibers eren molt ben considerats per les altres civilitzacions del Mediterrani (com la grega, la romana i la cartaginesa), i sovint eren contractats com a soldats mercenaris per lluitar en les seves guerres.
Els ibers tenien una llengua en comú, però s’han descobert fins a tres maners diferents d’escriure-la.
De totes les formes d’escriptura que s’han trobat, només s’ha pogut interpretar la que es parlava a la zona de llevant de la península, gràcies a un grapat de monedes que es varen fabricar amb inscripcions ibèriques i llatines o gregues.
Però, malgrat podem llegir la llengua dels ibers, encara no la podem desxifrar del tot, ja que el significat de moltes paraules segueix sent un misteri.
Els ibers elaboraven teixits de llana o lli amb l’ajuda de telers i els tenyien de diferents colors amb tints naturals. Amb aquests teixits es confeccionaven la seva pròpia roba. També donaven molta importància als guarniments i els més rics portaven joies d’or i plata.
Els ibers del sud varen demostrar ser uns grans escultors, fabricant grans estàtues de pedra i petites estatuetes de bronza. En les peces de ceràmica hi feien pintures geomètriques o figuratives en forma d’animals o plantes.
La metal·lúrgia del ferro va tenir una gran importància pels ibers ja que els permetia fer eines per llaurar la terra i armes per anar a la guerra.
Amb el pas del temps també van aprendre a crear monedes per facilitar el comerç amb altres cultures del mediterrani.
Objectes fet pels ibers: peça de ceràmica, estàtua funeraria, pàtera i moneda. Imatge: Ángel M. Felicísimo, CC BY-SA.
Els ibers sentien un gran respecte per les forces de la natura i la mare terra. Els sacerdots celebraven rituals i sacrificis als seus déus entonant càntics, fent danses i tocant música de flautes. Sovint aquests rituals es duien a terme en llocs sagrats naturals com ara arbredes, fonts i coves.
Per demanar o agrair el favor dels déus els ibers fabricaven exvots, petites figures de bronze, fang o pedra en forma de persones o animals que portaven com a ofrena en els santuaris i temples.
Els ibers sentien un gran respecte per les forces de la natura i la mare terra. Els sacerdots celebraven rituals i sacrificis als seus déus entonant càntics, fent danses i tocant música de flautes. Sovint aquests rituals es duien a terme en llocs sagrats naturals com ara arbredes, fonts i coves.
Per demanar o agrair el favor dels déus els ibers fabricaven exvots, petites figures de bronze, fang o pedra en forma de persones o animals que portaven com a ofrena en els santuaris i temples.
Els ibers tenien els seus propis déus, però en sabem poca cosa d’ells. Algunes de les divinitats que coneixem eren:
Deessa de l'inframón, de la primavera, el renaixement i la fertilitat.
Tenia poders curatius i podia causar malediccions.
El seu animal sagrat era la cabra.
Era una divinitat relacionada amb la curació. No sabem si era un déu o una deessa.
També es creu que veneraven a un deu relacionat amb els cavalls, tal com demostra un santuari trobat al Santuari de Cigarralejo, a Múrcia, ple d'escultures equines i imatges d’un déu domador de cavalls.