ELS ROMANS
Durant gairebé dos segles i mig des de la seva fundació (al 753 aC) la ciutat de Roma va seguir essent una monarquia governada per reis, fins que al 509 aC el setè i últim rei de Roma, Tarquini el Superb, va ser desterrat de la ciutat donant pas a una nova forma de govern: la república.
Durant la república, el senat, que era un grup nombrós de polítics que discutia i prenia decisions, escollia cada any a dos cònsols que s’encarregaven de dirigir l’estat. D’aquesta manera, si un dels cònsols intentava fer servir el seu poder amb males intencions, l’altre podia frenar-li els peus!
Els romans, gràcies als seus imponents i ben preparats exèrcits varen anar conquerint cada vegada més territoris, fins que al 27 aC Roma es va acabar convertint en un gran imperi. Durant aquest període el poder màxim l’ostentava l’emperador, una mena de rei de reis.
Els romans més rics vivien en grans cases al camp anomenades villae (vil·les), o en grans cases a la ciutat anomenades domus.
Les cases es construïen al voltant d’un pati i tenien moltes habitacions, aigua potable, una cuina, calefacció central i fins i tot un bany. Sovint les sales que es trobaven al costat de l’entrada de la domus eren obertes a l’exterior i contenien tabernaes, botigues de diferents menes en les quals s’hi podien comprar aliments, sabates o llibres, entre d’altres.
Els romans amb menys recursos vivien en habitatges petits situats en edificis de diverses plantes coneguts com a insulae (ínsules). La planta baixa d’aquests edificis es destinava a botigues (tabernae), tallers (pergulae) o cases unifamiliars (domus). La part superior eren llars normalment de lloguer.
Els apartaments més grans es trobaven a les primeres plantes i podien arribar a comptar fins i tot amb aigua corrent, banys i cuines, però els habitatges més elevats no disposaven d’aigua corrent i els seus inquilins havien d’usar les fonts i latrines públiques. Molts d’aquests edificis no eren massa sòlids i es construïen amb materials inflamables, de manera que a vegades s’ensorraven o s’incendiaven.
La societat romana es dividia entre les persones lliures o ciutadans i els esclaus o no ciutadans:
CIUTADANS
ELS PATRICIS
Eren la classe alta de la societat romana, controlaven les millors terres i constituïen la majoria del senat. En aquest grup també s’hi trobaven els militars d’alt rang. Els patricis acostumaven a ser els ciutadans més rics.
ELS PLEBEUS
La majoria de ciutadans de Roma eren plebeus i eren la classe baixa de la societat romana. Molts eren grangers que treballaven en les terres dels patricis. Al principi no podien accedir al senat, i per tant no tenien pràcticament cap poder polític, però amb el pas del temps varen guanyar més reconeixement i representació al senat.
NO CIUTADANS
ELS ESCLAUS
Els esclaus, tot i viure a la ciutat, no eren considerats ciutadans de Roma. De fet, pels antics romans els esclaus eren considerats “propietats” i, com a tal, eren comprats i venuts com qualsevol objecte. La majoria d’esclaus eren presoners de guerra (tant homes, com dones i nens) i ciutadans que no havien estat capaços de pagar els seus deutes.
Tot i que no passava sovint, a vegades els romans alliberaven els seus esclaus i aquests es convertien en lliberts (persones lliures) i, per tant, en ciutadans romans.
CIUTADANS
ELS PATRICIS
Eren la classe alta de la societat romana, controlaven les millors terres i constituïen la majoria del senat. En aquest grup també s’hi trobaven els militars d’alt rang. Els patricis acostumaven a ser els ciutadans més rics.
ELS PLEBEUS
La majoria de ciutadans de Roma eren plebeus i eren la classe baixa de la societat romana. Molts eren grangers que treballaven en les terres dels patricis. Al principi no podien accedir al senat, i per tant no tenien pràcticament cap poder polític, però amb el pas del temps varen guanyar més reconeixement i representació al senat.
NO CIUTADANS
ELS ESCLAUS
Els esclaus, tot i viure a la ciutat, no eren considerats ciutadans de Roma. De fet, pels antics romans els esclaus eren considerats “propietats” i, com a tal, eren comprats i venuts com qualsevol objecte. La majoria d’esclaus eren presoners de guerra (tant homes, com dones i nens) i ciutadans que no havien estat capaços de pagar els seus deutes.
Tot i que no passava sovint, a vegades els romans alliberaven els seus esclaus i aquests es convertien en lliberts (persones lliures) i, per tant, en ciutadans romans.
Els romans eren uns grans estrategs i amants de la guerra i les conquestes. Al llarg de l’Edat Antiga van anar conquerint les terres dels seus veïns i les van sotmetre al seu poder fins que van acabar convertint-se en un dels imperis més grans de la Història.
Grecs, cartaginesos, fenicis, egipcis, ibers, celtes… i moltes altres civilitzacions van ser derrotades per les tropes romanes i sotmeses a una romanització que va fer que a poc a poc les seves cultures s’anessin difuminant.
Els jocs més populars de l’antiga Roma eren les representacions teatrals, les carreres de quàdriques i les lluites de gladiadors.
Igual que avui dia, les representacions teatrals es duien a terme en els teatres. Les obres que més agradaven al poble acostumaven a ser les comèdies, tot i que també es representaven tragèdies o es feien espectacles de mímica. Els actors acostumaven a portar màscares per representar els seus personatges.
Un altre esport que encantava als romans eren les carreres de quadrigues, que es duien a terme en el circ. Les quadrigues eren carruatges tirats per cavalls conduïts per un auriga. Aquestes carreres eren molt perilloses i tot sovint s’hi patien accidents que acabaven amb desenllaços terribles.
Els combats de gladiadors es duien a terme en els amfiteatres. En ells, els gladiadors lluitaven entre ells, sovint fins a la mort. Alguns havien de lluitar contra animals salvatges com lleons, a vegades amb armes i a vegades sense.
Els déus romans eren pràcticament els mateixos que els dels grecs, però amb els noms romanitzats. D’aquesta manera ens trobem que casos com el de Zeus, el famós pare dels déus i senyor del llamp, el qual era venerat sota el nom de Júpiter a Roma, o el de la bella i amorosa Afrodita, la qual era assimilada pels romans amb el nom de Venus.
Per homenatjar als seus déus els romans construïen temples majestuosos on els dedicaven sacrificis animals. Els sacerdots eren els encarregats de vetllar pel benestar d’aquests temples i d’interpretar els senyals que els déus enviaven als humans per tal de predir el futur.
Alguns dels déus romans més destacats eren:
JÚPITER
Rei dels déus
Déu del cel, del llamp i el tro, de la llei, de l'ordre i de la justícia.
Espòs de Juno.
JUNO
Reina dels déus.
Deessa de la llar, el matrimoni, de les dones, de la família i del naixement.
Esposa de Júpiter.
NEPTÚ
El mar
Déu dels mars, els terratrèmols i els cavalls.
PLUTÓ
La mort
Rei de l'inframón, el regne dels morts.
Espòs de Proserpina.
PROSERPINA
Reina de l'inframon.
Esposa de Plutó.
DIANA
La lluna
Deessa de la caça, dels boscos, les muntanyes i la lluna.
Germana d'Apol·lo.
APOL·LO
El sol
Déu de la música, la poesia, les plagues, els oracles, el sol, la medicina, la llum i el coneixement.
Germà de Diana.
MART
L'odi
Déu de la guerra.
MINERVA
La intel·ligència
Deessa de la saviesa i la guerra estratègica.
MERCURI
L'enginy
Déu del comerç i els viatgers.
Missatger dels déus.
CERES
L'agricultura
Deessa de la terra conreada, dels cereals i dels fruits.
BACO
VENUS
La bellesa
Deessa de l'amor, la bellesa i la fecunditat.
Esposa de Vulcà.
VULCÀ
La forja
Déu del foc, de la metal·lúrgia, de la pedreria i de l'escultura.
Espòs de Venus.