ELS EGIPCIS
La civilització de l’antic Egipte va créixer i es va desenvolupar al voltant del riu Nil, al Nord-est d’Àfrica (actual Egipte), ara fa uns 5.100 anys.
Les impressionants edificacions, les tombes maleïdes, els rituals sagrats, els déus meitat humans i meitat animals, el misteriós sistema d’escriptura i tot el seu llegat cultural amagat entre les ruïnes del desert han convertit la civilització de l’antic Egipte en una de les que més ha fascinat a historiadors i arqueòlegs d’arreu del món.
La gran majoria dels egipcis eren pagesos i vivien i treballaven al camp. Però les terres en les que treballaven no eren seves, sinó que pertanyien al faraó, a algun temple o a altra gent rica.
El faraó, com a representant dels déus a la terra, tenia la missió de protegir i cuidar el seu poble. Per tal d’aconseguir certa equitat, totes les collites eren entregades als temples, on eren guardades, recomptades i entregades de nou als ciutadans segons la seva posició social com a pagament pels seus serveis.
Les cases dels antics egipcis es construïen amb maons de tova que mantenien la llar fresca durant les hores més caloroses del dia. Els murs es pintaven de blanc i es podien cobrir amb tapissos de lli tenyit mentre que el terra es cobria amb estores de canya.
Cada casa tenia una cuina amb un celobert, que contenia un molinet de pedra per moldre farina i un forn petit per a coure-hi el pa. La dieta comuna consistia en pa i cervesa, complementada amb verdures com les cebes i alls, i fruita com els dàtils i les figues. El vi i la carn els gaudia tothom els dies de festa.
Els antics egipcis donaven un gran valor a la higiene i l’aparença i la cura del seu cos era un costum que consideraven de gran importància i que practicaven diàriament tant els més rics com els més pobres.
La societat egípcia era estratificada:
A dalt de tot de la piràmide del poder es trobava el faraó, el qual governava tot el territori i posseïa el control de totes les terres i recursos. El faraó també era el cap militar de l’exèrcit i disposava d’un grapat d’oficials (funcionaris) per controlar tots els afers de l’Estat.
El cap administratiu de l’Estat era el visir, la segona persona amb més poder després del faraó. El visir controlava els afers econòmics, com el repartiment de terres i les construccions d’edificis, i també era l’encarregat de gestionar el sistema legal i els arxius de l’Estat.
Per sota d’aquests es trobava la classe alta, formada pels sacerdots, els oficials de l’Estat i els escribes.
Per sota de la classe alta es trobaven els soldats, els comerciants els artesans i els artistes.
A continuació, a la classe baixa, hi havia els camperols i finalment a baix de tot hi havia els servents i els esclaus.
Gairebé tota la riquesa d’Egipte provenia de la seva agricultura:
La cultura egípcia es va desenvolupar a les vores del riu Nil, ja que les terres del seu voltant eren molt bones pel cultiu. A Egipte gairebé no plovia, però cada mes de juliol el riu Nil es desbordava i inundava les terres amb un fang negre molt ric en nutrients. Els egipcis varen aprendre a acumular l’aigua de les crescudes del Nil i a conduir-la amb l’ajuda de canals per aprofitar-la durant les èpoques de sequera. Això els permetia generar grans quantitats d’aliment tant per a tota la seva població com per vendre a través del comerç amb altres pobles del voltant.
Entre molts dels grans èxits aconseguits per la cultura egípcia destaquen:
Les tècniques de construcció que van permetre crear edificis monumentals com piràmides, temples i obeliscs.
Un sistema d’escriptura propi basat en jeroglífics que els permetia registrar tota mena de fets.
Un sistema matemàtic amb el que podien fer sumes, restes, multiplicacions, divisions, usar fraccions, calcular àrees i volums, etc.
Un sistema mèdic pràctic i eficaç amb metges especialitzats en diferents parts del cos (sabies que els egipcis ja feien ortodòncies?!).
Els sistemes de reg i les tècniques de producció agrícola que permetien alimentar a tota la població i extreure excedents per comerciar amb les cultures del voltant.
I les tècniques artístiques que van servir de model pels artistes de tot el Mediterrani.
Els egipcis es van inspirar en l’escriptura inventada pels seus veïns, els Sumeris, i van crear la seva pròpia escriptura: els jeroglífics. En l’escriptura jeroglífica cada concepte o lletra està representat per un dibuix o signe.
Els jeroglífics va romandre com un misteri durant molt de temps, ja que no hi havia manera de desxifrar-los, fins que al 1799 es va descobrir la Pedra Rosetta, una pedra escrita en dos idiomes, l’egipci i el grec, i que el filòleg francès Jean-François Champollion va aconseguir desxifrar al 1822, després de molts anys d’estudi.
Els antics egipcis adoraven molts déus i deesses. La seva religió era, per tant, politeista.
Molts dels déus egipcis tenien forma humana amb cos de persona i cap d’animal o tenien forma només humana però la capacitat de convertir-se en algun animal. Per exemple Ra, el déu del sol i principal divinitat dels egipcis, era representat com un home amb cap de falcó amb un disc solar damunt seu, i Anubis, el déu de la momificació, era representat amb cos humà i cap de xacal.
Els egipcis donaven molta importància a la vida després de la mort. Creien que els humans tenien una ànima immortal, i que havien de superar un judici per poder arribar al paradís, el judici d’Osiris. Per preparar als seus difunts pel judici, els egipcis utilitzaven la tècnica de la momificació.
OSIRIS
Rei de tots els déus i déu del més enllà.
Va educar al poble egipci i li va portar prosperitat. És l’encarregat de jutjar els morts en el més enllà.
Se'l representa amb una corona blanca amb plomes i amb la pell de color verd.
ISIS
Reina de tots els déus.
Deessa de la màgia i el renaixement.
Se la representa com una dona portant un tro sobre el seu cap.
HORUS
Déu del cel i rei del món dels vius.
Fill d’Osiris i Isis.
Els egipcis creien que tots els faraons eren descendents d’Horus.
Se’l representa amb cos d’home i cap de falcó amb una doble corona blanca sobre el cap.
SETH
Déu del caos i el mal.
Dominava el desert.
Se’l representa amb cos d’home i cap d’un animal desconegut. Podria ser un os formiguer o alguna mena de cànid.
RA
Déu del sol.
Portava ordre a l’univers i feia possible la vida com a font essencial d’energia.
Se’l representa com un home amb cap de falcó i portant un disc solar sobre el cap.
ANUBIS
Déu de la mort, la momificació, el més enllà i l’inframon.
S’encarregava de pesar les ànimes i conduir-les al més enllà.
Se’l representa amb cos d’home i cap de xacal.
BASTET
Deessa de la fertilitat i protectora de les dones embarassades.
Se la considerava com una protectora del faraó.
Se la representava com una dona amb cap de gat.
THOT
Deu de la saviesa.
Va inventar el calendari, l’escriptura i el llenguatge.
Se’l representa amb cos d’home i cap d’ibis.
Durant el judici d’Osiris es pesaven en una balança el cor del difunt i una ploma per comprovar si la persona havia estat prou bona durant la seva vida.
Si la ploma pesava més que el cor, el difunt podia anar a l’Aaru (al paradís). En canvi, si el cor pesava més que la ploma, els deus llençaven el cor al déu Ammut, la devoradora dels morts, i la persona deixava d’existir per sempre.
La tècnica de la momificació consistia en els següents passos:
- Es retiraven els òrgans interns del difunt i alguns es col·locaven dins quatre vasos anomenats vasos canopis.
- Es dessecava el cos cobrint-lo amb una mixtura de sals anomenada natró durant uns 70 dies.
- S’embolcallava el cos amb lli i es col·locaven amulets entre les benes.
- En funció de la riquesa del mort, la mòmia es decorava més o menys.
- Finalment es col·locava el cos momificat dins un sarcòfag decorat i ja es podia procedir a iniciar les cerimònies rituals de l’enterrament.
OSIRIS
Rei de tots els déus i déu del més enllà.
Va educar al poble egipci i li va portar prosperitat. És l’encarregat de jutjar els morts en el més enllà.
Se'l representa amb una corona blanca amb plomes i amb la pell de color verd.
ISIS
Reina de tots els déus.
Deessa de la màgia i el renaixement.
Se la representa com una dona portant un tro sobre el seu cap.
HORUS
Déu del cel i rei del món dels vius.
Fill d’Osiris i Isis.
Els egipcis creien que tots els faraons eren descendents d’Horus.
Se’l representa amb cos d’home i cap de falcó amb una doble corona blanca sobre el cap.
SETH
Déu del caos i el mal.
Dominava el desert.
Se’l representa amb cos d’home i cap d’un animal desconegut. Podria ser un os formiguer o alguna mena de cànid.
RA
Déu del sol.
Portava ordre a l’univers i feia possible la vida com a font essencial d’energia.
Se’l representa com un home amb cap de falcó i portant un disc solar sobre el cap.
ANUBIS
Déu de la mort, la momificació, el més enllà i l’inframon.
S’encarregava de pesar les ànimes i conduir-les al més enllà.
Se’l representa amb cos d’home i cap de xacal.
BASTET
Deessa de la fertilitat i protectora de les dones embarassades.
Se la considerava com una protectora del faraó.
Se la representava com una dona amb cap de gat.
THOT
Deu de la saviesa.
Va inventar el calendari, l’escriptura i el llenguatge.
Se’l representa amb cos d’home i cap d’ibis.
Durant el judici d’Osiris es pesaven en una balança el cor del difunt i una ploma per comprovar si la persona havia estat prou bona durant la seva vida.
Si la ploma pesava més que el cor, el difunt podia anar a l’Aaru (al paradís). En canvi, si el cor pesava més que la ploma, els deus llençaven el cor al déu Ammut, la devoradora dels morts, i la persona deixava d’existir per sempre.
La tècnica de la momificació consistia en els següents passos:
- Es retiraven els òrgans interns del difunt i alguns es col·locaven dins quatre vasos anomenats vasos canopis.
- Es dessecava el cos cobrint-lo amb una mixtura de sals anomenada natró durant uns 70 dies.
- S’embolcallava el cos amb lli i es col·locaven amulets entre les benes.
- En funció de la riquesa del mort, la mòmia es decorava més o menys.
- Finalment es col·locava el cos momificat dins un sarcòfag decorat i ja es podia procedir a iniciar les cerimònies rituals de l’enterrament.
