ELS FENICIS
Els fenicis van ser un poble que va dedicar la seva vida al mar. Van ser capaços de domar les aigües del Mediterrani inventant i perfeccionant tècniques de navegació que els van permetre estendre la seva cultura i el seu mitjà de vida, el comerç, al llarg de tota la mediterrània.
Fenícia era una antiga regió de la costa oriental del mar Mediterrani, situada a l’actual Líban.
Els seus pobles s’organitzaven en ciutats-estat completament independents i no es van considerar mai com una sola nació.
El sòl muntanyós i poc apte per l’agricultura, va fer que els fenicis s’especialitzessin en la vida marítima, convertint-se en uns navegants excel·lents. Pels fenicis els era més fàcil accedir a les altres ciutats per mar que per via terrestre!
Van desenvolupar una extensa xarxa comercial marítima dominant el comerç a través del mar durant gran part de l’Edat Antiga.
En un principi, abans que creessin les seves monedes, el comerç era un bescanvi de béns com ara vi, oli d’oliva, teles, joies, ornaments i fins i tot mobles a canvi de metalls i altres béns més escassos a les terres fenícies.
Aquestes xarxes van facilitar l’intercanvi entre les diferents cultures del mediterrani, aportant nous costums, idees i coneixements que deixarien una gran empremta en les altres civilitzacions.
Els pobles fenicis eren grans artesans i es van dedicar a fabricar una gran varietat de béns per a ús comú i de luxe que eren molt ben valorats per les diferents civilitzacions del Mediterrani.
Van desenvolupar i dominar tècniques com la fabricació de vidre, els gravats metàl·lics (en peces de bronze, ferro i or) i les escultures d’ivori i de fusta, entre d’altres.
Un dels béns més preuats que van aprendre a fabricar, i un dels elements clau de la seva gran riquesa, varen ser les teles tenyides de porpra.
Per tenyir les robes els fenicis feien servir un tint que obtenien dels cargols de mar (els múrex), però van explotar tant aquests mol·luscs que van acabar causant-ne la seva extinció local, encarint encara més aquests productes.
Joieria fenicia, cap fenici de vidre, bol fenici amb una escena de caça i ampolla de perfum de vidre. Imatges: MET, Domini Públic.
Cap al 1050 aC els fenicis també van inventar el primer alfabet fonètic i el van estendre a través del mar Mediterrani.
L’alfabet fenici va donar lloc a l’alfabet grec, que al seu torn va donar lloc a l’alfabet llatí, del qual provenen llengües com el català o el castellà (entre d’altres).
Malauradament poques fonts sobre els fenicis han arribat fins als nostres dies. De fet, gran part de les coses que en sabem provenen de fonts escrites per altres pobles en contacte amb ells, com ara els grecs.
Els fenicis eren politeistes, i a cada ciutat veneraven diferents déus relacionats amb les forces de la natura i amb elements abstractes com l’amor, la guerra o la mort.
Alhora, tal com ens mostren un gran nombre d’escultures i gravats, els fenicis també creien en éssers fantàstics com els grifons o les esfinxs.
Alguns déus fenicis eren:
EL
Pare de tots els déus.
Se l'associava amb el sol i era el qui distribuïa el temps i controlava els anys, els mesos, els dies i les nits.
BAAL
Déu de la pluja, la fertilitat, el vent, el llamp, els mariners i la guerra.
El seu enemic principal era Mot, a qui cada any havia de vèncer per tal que retornés la primavera.
MOT
Déu dels morts, l'inframon i les sequeres.
El seu enemic principal era Baal.
ASTARTÉ
Deessa de la fertilitat, la guerra, l'amor, la caça i protectora dels navegants.