Durant la primera etapa de la vida els humans són nadons petits i fràgils.
Malgrat no poder caminar ni parlar, els nadons aprenen i creixen ràpidament.
Durant aquesta etapa els bebès s’alimenten sobretot amb llet materna (o bé amb un substitutiu artificial).
A mesura que els nadons creixen, es converteixen en infants (nens i nenes).
Al llarg d’aquesta etapa comencen a aprendre a caminar, a parlar i a explorar el món que els envolta.
També comencen a anar a l’escola, on fan amics, aprenen i juguen.
L’etapa de l’adolescència comença quan els nens i nenes arriben a la pubertat.
La pubertat és un període de canvis i de maduració en el cos i la ment dels infants.
En les nenes la pubertat sol començar una mica més aviat, entre els 10 i 11 anys i dura fins als 15 o 17 anys.
En el cas dels nens, generalment comença entre els 11 i 12 anys i acaba entre els 16 i 17 anys.
Quan es completa la fase de la pubertat i s’adquireix una maduresa física i psicològica s’arriba a l’adultesa.
Durant aquesta etapa els humans guanyen autonomia, prenen decisions i es fan responsables de les seves conseqüències.
Al llarg d’aquesta etapa comencen a treballar i, en molts casos, formen famílies.
Al voltant dels 60 anys les persones entren a l’etapa de la vellesa.
En aquesta etapa es produeix un envelliment més pronunciat del cos i cada vegada surten més arrugues a la pell i més canes.
A causa d’aquest envelliment, la salut pot convertir-se en una preocupació més gran en aquesta etapa.
Amb el pas dels anys les persones poden necessitar més ajuda i assistència.
