LA GEOSFERA
La Terra, el planeta que trepitgem, no és una bola de roques uniformes. Si poguéssim fer un viatge al seu interior descobriríem que, a més d’augmentar la seva temperatura, els materials que aniríem trobant serien molt diferents: roques tan calentes que es poden deformar, roques foses com les que escupen els volcans, metalls líquids, metalls sòlids…
Anomenem geosfera al conjunt de capes rocoses que trobem de manera concèntrica dins la Terra. És a dir, a tota la part rocosa del planeta.
Tot i que es distingeixen clarament nivells diferents dins l’estructura de la Terra (escorça, mantell i nucli), les seves fronteres no estan del tot ben definides. Els canvis d’una capa a l’altra són progressius fent que en algunes zones les capes siguin més gruixudes i en altres més primes.
El nostre planeta per dins està format per diferents tipus de roques i minerals. Si poguessim viatjar al seu interior veuríem com la composició dels seus materials, la pressió i la temperatura van variant a mesura que ens endinsem. Aquestes diferències ens serveixen per identificar les diferents capes que té la Terra: l’escorça, el mantell i el nucli.
L’escorça és la capa més externa i fina de la geosfera. Està formada per roques sòlides, minerals i el sòl.
Hi ha dos tipus d’escorça:
- La continental, o sima. Està formada per les muntanyes, els turons, el sòl que trepitgem i les roques que s’hi troben a sota. Mesura entre 30 i 50 km, tot i que a les zones muntanyoses més altes pot arribar fins als 80 km.
- L’oceànica, o sial. És la que es troba en els fons dels mars i oceans. Mesura entre 5 i 10 km.
El mantell és la capa intermèdia de la geosfera, situada entre l’escorça i el nucli de la Terra.
És la capa més gran de totes i suposa un 67% del total de la massa del nostre planeta.
El mantell es divideix en dues parts:
- El mantell superior. Comprèn la part superior del mantell (just a sota de l’escorça). En aquesta capa hi ha roques foses o en estat molt tou que formen una subcapa anomenada astenosfera. El mantell superior s’endinsa fins a 660 km dins la Terra.
- El mantell inferior. En aquesta part les roques es tornen a solidificar. És la part més gran del mantell i s’estén fins a 2.900 km.
El nucli és la capa més interna de la Terra. La seva temperatura és més elevada que la del mantell i està format sobretot per ferro i níquel. El seu radi és d’aproximadament 3.485 quilòmetres.
El nucli es divideix en dues parts:
- El nucli extern que es troba en estat líquid.
- El nucli intern que es troba en estat sòlid.
Els científics creuen que gràcies al nucli i els moviments de la Terra es genera el camp magnètic del nostre planeta, el qual ens protegeix dels vents solars que podrien destruir la nostra atmosfera.
L’escorça terrestre i la capa més superior del mantell es coneixen amb el nom de litosfera.
La litosfera no és com una tela contínua que envolta la Terra, com la closca d’un ou. En realitat està composta de peces gegants, anomenades plaques tectòniques, com si fossin les peces d’un trencaclosques.
Les plaques tectòniques llisquen de manera molt lenta, però constant, per sobre de l’astenosfera, creant importants desnivells com les muntanyes o les fosses marines i fent que l’aparença de la Terra canviï amb el pas del temps.
Des de la creació de la Terra l’escorça terrestre no ha estat mai la mateixa, ja que canvia constantment. Aquests canvis es deuen, en gran part, a fenòmens naturals com el vent o l’aigua de la pluja.
Alguns fenòmens naturals que modifiquen l’escorça terrestre poden produir una gran quantitat de danys materials i personals, per això reben el nom de desastres naturals.
Els moviments de la litosfera generen una gran quantitat d’energia que quan s’allibera pot produir volcans, terratrèmols i tsunamis.
El mantell de la Terra està a temperatures tan elevades que les roques que el formen es fonen en forma de magma. A vegades aquest magma aconsegueix trobar una via per sortir a la superfície creant volcans, que poden ser terrestres o marins.
Quan el magma surt a la superfície rep el nom de lava. A més de lava, els volcans també expulsen bombes volcàniques, cendra i gasos.
Sovint els volcans es troben en punts on les plaques tectòniques xoquen o se separen. En aquests casos, el magma dels volcans acostuma a procedir de l’astenosfera.
Però també hi ha volcans que poden aparèixer en altres llocs anomenats punts calents. En els punts calents s’hi acumula magma que prové de prop del nucli de la Terra i que, gràcies als corrents que es generen dins el mantell, aconsegueix pujar fins a l’escorça terrestre. Un exemple és el volcà marí que va formar les Illes Canàries.
Un terratrèmol (o sisme) és una tremolor intensa de la superfície terrestre causada, generalment, pel xoc de les plaques tectòniques.
El lloc on s’origina rep el nom d’epicentre.
Cada any es produeixen uns 50.000 terratrèmols prou grans per a ser observats sense l’ajuda d’instruments. D’aquests, aproximadament 100 són de mida suficient per produir danys substancials si els seus centres es troben a prop de zones habitades. Els terratrèmols molt grans es produeixen de mitjana una vegada a l’any.
Els tsunamis són ones de mar massives que acostumen a generar-se quan es produeixen terratrèmols de gran magnitud al fons del mar.
Els tsunamis, però, també poden ser el resultat d’erupcions volcàniques, esllavissades de terra, meteorits o explosions submarines.
El més gran registrat mai va tenir lloc a Alaska l’any 1958 i va mesurar 524 m!