top of page
directory-973993_1920.png

Els sumeris

LA SOCIETAT SUMERIA

La societat sumèria era jeràrquica, igual que moltes altres civilitzacions. Les ciutats-estat eren governades per un LUGAL (rei) o per un ENSI (príncep sacerdot).

 

A la piràmide social, després del rei hi havia els sacerdots, caps militars, i funcionaris d’alt nivell.

 

A continuació hi havia els comerciants, artesans, els pagesos i funcionaris de baix nivell.

 

I finalment, a baix de tot, hi havien els esclaus.

L'ESCRIPTURA CUNEÏFORME

Els sumeris (juntament amb els Egipcis) són considerats com una de les primeres i més antigues civilitzacions amb escriptura del món.

Els seus primers escrits eren dibuixos senzills que representaven sobre tauletes d’argila. Amb el pas del temps aquests primers dibuixos varen anar evolucionant fins a convertir-se en una mena d’alfabet.

L’escriptura cuneïforme es va batejar amb aquest nom degut a l’instrument que els sumeris utilitzaven per escriure-la, la cunya.

GRANS PENSADORS I ARTESANS

Les necessitats dels sumeris per dominar les adversitats del seu territori els van portar a crear tota mena d’invents.

 

Van inventar el torn per crear peces de ceràmica, l’arada per facilitar la vida al camp i els vaixells per transportar els seus béns al llarg dels canals que construïen.

 

També van aprendre a dominar diferents tipus de metalls i van crear carruatges tant per usos diaris com per la guerra.

Per millorar les seves construccions, els sumeris van desenvolupar les matemàtiques. Van crear un sistema complex de mesures així com mètodes per dividir, multiplicar i calcular angles i també van escriure les primeres taules de multiplicar en tauletes d’argila.

ON VIVEN?

Els sumeris vivien en ciutats-estat independents que es consideraven propietat d’un déu en honor al qual es construïa un temple de grans dimensions, i, generalment, en forma de piràmide escalonada: el ziggurat.

 

En un primer moment les ciutats sumèries no estaven emmurallades, ja que els primers temps d’aquesta civilització varen ser molt pacífics. Però amb el pas del temps i a mesura que les ciutats creixien, es varen anar intensificant els conflictes i es van començar a construir muralles al voltant de les ciutats.

DE QUÈ VIVIEN?

El poble sumeri era principalment ramader i agricultor. Aprofitaven els rius que envoltaven les seves ciutats per construir preses i canals que conduïen fins als seus camps de conreu on cultivaven diferents cereals, llegums, fruites i verdures.

Una de les primeres grans civilitzacions del món va ser la sumèria, la qual va aparèixer al voltant de l’any 5.000 aC entre els rius Èufrates i Tigris, a Sumer, l’actual Iraq.

Aquesta civilització, a cavall entre la Prehistòria i l’Edat Antiga, va aconseguir grans avenços i va crear tota mena d’instruments per facilitar la vida als seus ciutadans.

 

Entre totes les seves innovacions, la que més va fer-los destacar com a civilització va ser la invenció d’un dels primers sistemes d’escriptura de la Història: l'escriptura cuneïforme.

Il·lustració d'una ciutat sumèria amb el seu Ziggurat al fons.
MED_0013238533.jpg
Il·lustració de com es feia la escriptura cuneïforme.
Ziggurat.
Gerro amb inscripcions cuneïformes.
Gudea, ensi de Lagash.
Tauleta amb dibuixos i inscripcions cuneïformes.
Taleta amb inscripcions cuneïformes.
Estandard d'Ur: pau.

EN QUÈ CREIEN?

Com gairebé totes les cultures de la seva època, els sumeris eren politeistes, és a dir, creien en diversos déus.

 

Els seus déus simbolitzaven forces de la natura i elements abstractes, com la justícia o l'amor, i es convertien en els protectors d’aquelles ciutats que construïen temples al seu nom.

Estandard d'Ur: escenes de guerra.

?!

d'esquerra%20a%20dreta%2C%20Inanna%20ala

ALGUNS DÉUS SUMERIS

D'esquerra a dreta:

Inanna: deessa de l'amor, la bellesa i la guerra. De la seva espatlla surten armes que representen la seva naturalesa bèl·lica.

Utu: germà bessó de Inanna, déu del sol, la justícia, la veritat i la moralitat. Utu està tallant les muntanyes per sortir a l'alba.

Enki: déu de l'aigua, el coneixement, la creació i l'artesania. De la seva esquena flueixen peixos i aigua.

Usimu: a la dreta del tot, Usimu, el seu conseller de dues cares.

Ziggurat d'Ur.
Escales del Ziggurat d'Ur.
Rèplica del ziggurat de Chogha Zanbil.

Estendard d'Ur: a dalt escenes de pau i vida quotidiana i a baix escenes de guerra.

Escena amb la representació d'algunes divinitats sumèries.

Més informació.

Ruïnes de Ziggurats sumeris i rèplica a escala d'un Ziggurat.

bottom of page