Els romans
Diu la llegenda que la ciutat de Roma va ser fundada al 753 aC per dos germans bessons anomenats Ròmul i Rem, els quals havien estat trobats i alletats per una lloba anomenada Luperca quan eren bebès. Després d’una disputa que va acabar amb la mort de Rem, Ròmul va fundar la ciutat de Roma i es va convertir en el seu primer rei.
ELS GOVERNS DE ROMA
Durant gairebé dos segles i mig des de la seva fundació (al 753 aC) la ciutat de Roma va seguir essent una monarquia governada per reis, fins que al 509 aC el setè i últim rei de Roma, Tarquini el Superb, va ser desterrat de la ciutat donant pas a una nova forma de govern: la república.
Durant la república, el senat, que era un grup nombrós de polítics que discutia i prenia decisions, escollia cada any a dos cònsols que s’encarregaven de dirigir l’estat. D’aquesta manera, si un dels cònsols intentava fer servir el seu poder amb males intencions, l’altre podia frenar-li els peus!
Els romans, gràcies als seus imponents i ben preparats exèrcits varen anar conquerint cada vegada més territoris, fins que al 27 aC Roma es va acabar convertint en un gran imperi. Durant aquest període el poder màxim l’ostentava l’emperador, una mena de rei de reis.
753 aC
MONARQUIA
Rei
CAIGUDA DE L'IMPERI ROMÀ
476 dC
509 aC
REPÚBLICA
Senat i cònsols
27 aC
IMPERI
Emperador
LA SOCIETAT ROMANA
CIUTADANS
NO CIUTADANS
PATRICIS
Eren la classe alta de la societat romana, controlaven les millors terres i constituïen la majoria del senat. En aquest grup també s'hi trobaven els militars d'alt rang. Els patricis acostumaven a ser els ciutadans més rics.
PLEBEUS
La majoria de ciutadans de Roma eren plebeus i eren la classe baixa de la societat romana. Molts eren grangers que treballaven en les terres dels patricis. Al principi no podien accedir al senat, i per tant no tenien pràcticament cap poder polític, però amb el pas del temps varen guanyar més reconeixement i varen aconseguir representació al senat.
ESCLAUS
Els esclaus, tot i viure a la ciutat, no eren considerats ciutadans de Roma. De fet, pels antics romans els esclaus eren considerats “propietats” i, com a tal, eren comprats i venuts com qualsevol objecte. La majoria d’esclaus eren presoners de guerra (tant homes, com dones i nens) i ciutadans que no havien estat capaços de pagar els seus deutes.
La societat romana es dividia entre les persones lliures o ciutadans i els esclaus o no ciutadans:
Tot i que no passava sovint, a vegades els romans alliberaven els seus esclaus i aquests es convertien en lliberts (persones lliures) i, per tant, en ciutadans romans.
LES CASES DELS ROMANS
Els romans més rics vivien en grans cases al camp anomenades villae, o en grans cases a la ciutat anomenades domus.
Les cases es construïen al voltant d’un pati i tenien moltes habitacions, aigua potable, una cuina, calefacció central i fins i tot un bany. Sovint les sales que es trobaven al costat de l'entrada de la domus eren obertes a l'exterior i contenien tabernaes, botigues de diferents menes en les que s'hi podien comprar aliments, sabates o llibres, entre d'altres.
En canvi, els romans amb menys recursos vivien en pisos petits situats en edificis de varies plantes coneguts com insulae. La planta baixa d'aquests edificis es destinava a les tabernaes i la part superior eren habitatges.
Aquestes petits habitatges no disposaven d'aigua corrent i els seus inquilins havien d'usar les fonts i latrines públiques. Molts d’aquests edificis no eren massa sòlids i es construïen amb materials inflamables, de manera que a vegades es s'ensorraven o s'incendiaven.
ELS JOCS ROMANS, ELS LUDI
Els jocs més populars de l’antiga Roma eren les representacions teatrals, les lluites de gladiadors i les carreres de quàdriques.
Igual que avui dia, les representacions teatrals es duien a terme en els teatres. Les obres que més agradaven al poble acostumaven a ser les comèdies, tot i que també es representaven tragèdies o es feien espectacles de mímica. Els actors acostumaven a portar màscares per representar els seus personatges..
Els combats de gladiadors es duien a terme en els amfiteatres. En ells, els gladiadors lluitaven entre ells, sovint fins a la mort. Alguns havien de lluitar contra animals salvatges com lleons, a vegades amb armes i a vegades sense.
Un altre esport que encantava als romans eren les carreres de quadrigues, que es duien a terme en el circ. Les quadrigues eren carruatges tirats per cavalls conduïts per un auriga. Aquestes carreres eren molt perilloses, i tot sovint s’hi patien accidents que acabaven amb desenllaços terribles.
GRANS CONQUERIDORS
Els romans eren uns grans estrategues i amants de la guerra i les conquestes. Al llarg de l’Edat Antiga van anar conquerint les terres dels seus veïns i les van sotmetre al seu poder fins que van acabar convertint-se en un dels imperis més grans de la Història.
Grecs, cartaginesos, fenicis, egipcis, ibers, celtes... i moltes altres cultures van ser derrotats per les tropes romanes i sotmeses a una romanització que va fer que poc a poc les seves cultures s’anessin difuminant.
Roma durant la República.
Imperi Romà d'Occident.
Roma durant l'Imperi.
Imperi Romà d'Orient.
ELS DÉUS ROMANS
Els déus romans eren pràcticament els mateixos que els dels grecs, però amb els noms romanitzats. Per exemple Zeus, el famós pare dels déus i senyor del tro dels grecs, es convertia en Júpiter per als romans o la bella i venerada Afrodita es convertia en Venus.
Per venerar als seus déus els romans construïen temples majestuosos on els dedicaven sacrificis animals. Els sacerdots eren els encarregats de vetllar pel benestar d’aquests temples i d’interpretar les senyals que els déus enviaven als humans per tal de predir el futur.
Fes clic per saber més sobre els déus grecs i romans.
ACTIVITATS
Visita i explora la domus romana:
Domus de l'antiga Roma de Mozaik Education.
Fes clic per veure la casa en 3D (requereix instal·lar software).