Eren nòmades, és a dir, canviaven de lloc en busca de recursos per viure.

​Vivien en petites tribus i acostumaven a instal·lar-se en coves o en cabanes senzilles.

Al començament els primers humans s’alimentaven sobretot de la recol·lecció de vegetals, fruits, llavors, insectes i mariscs.

Amb el pas del temps, i la invenció de millors eines, la caça i la pesca varen anar guanyant importància fins a convertir-se en una part essencial de la dieta.

Antigament es creia que els homes eren els encarregats de caçar i les dones de recol·lectar, però l’anàlisi detallat de les fonts arqueològiques trobades ens indiquen que ambdós sexes realitzaben tota mena de tasques.

Els primers humans utilitzaven allò que tenien a l’abast per crear eines. Els materials més comuns en aquella època eren la pedra, la fusta i l’os.

Amb aquests materials fabricaven puntes de llança, bifaços (pedres afilades per les dues cares), agulles o arpons per pescar. 

Existeixen evidències de la domesticació del foc des de fa uns 1,7 (1.700.000) milions d’anys.

​El foc va suposar una font de calor per als primers humans, així com una protecció contra els depredadors. També els va permetre crear eines de caça més avançades i els va dotar de la capacitat de cuinar els aliments.

Durant aquest període es varen realitzar les primeres obres d’art. Es tracta de les pintures rupestres. Pintures fetes amb pigments naturals en les parets de les coves. 

​En aquestes pintures representaven coses de la vida quotidiana com animals, escenes de caça o danses.

Durant el Paleolític, hi varen haver diferents períodes glacials.

Per combatre la fred, els humans varen fabricar-se vestits i abrics amb les pells dels animals que caçaven.