EL NEOLÍTIC
“La pedra nova”
QUAN COMENÇA? Al 10.000 aC.
QUÈ VA PASSAR? Apareixen les tècniques de l’agricultura i la ramaderia.
FINS QUAN? Acaba al 5.000 aC, a l’Edat dels Metalls, amb el descobriment de la metal·lúrgia.
Gràcies a l’observació, els poblats de la prehistòria varen descobrir el cicle de vida de les plantes, fet que els va permetre crear els primers camps de conreu de cereals (blat, ordi i sègol) i llegums (llenties, cigrons i pèsols).
Alhora, també varen veure que si capturaven els animals i els mantenien en captivitat, podien disposar d’ells sempre que volguessin. El primer de tots els animals en ser domesticat va ser el gos, que en un primer moment era un aliat per la cacera d’altres animals. Més tard es varen començar a domesticar cabres, ovelles, bous, porcs, cavalls i rens.
La nova forma de vida basada en l’agricultura i la ramaderia va fer que els humans no tinguessin la necessitat de moure’s a la recerca d’aliments.
Varen començar a instal·lar-se en poblats, especialment a les vores dels rius, i es varen tornar sedentaris.
Les cases eren cabanes amb parets fetes d’una barreja de fang i palla. Els teulats es construïen amb palla i altres elements vegetals com troncs.
L’agricultura va aportar noves necessitats i amb elles varen aparèixer noves eines com l’aixada per remoure la terra, la falç per segar espigues, o el molí de pedra, per moldre el gra i obtenir la farina.
També varen aprendre a polir les pedres fabricant eines com la destral de pedra polida, que els permetia recol·lectar més materials.
Una altra de les innovacions del neolític va ser la fabricació de peces de ceràmica, especialment recipients, que els permetien guardar els aliments.
Durant el neolític va començar un període postglacial que va permetre l’evolució de la roba.
Es varen inventar el fus i el teler, amb els quals varen començar a crear teixits de llana i lli.
També es varen començar a fabricar cistells i sacs de fibres vegetals com el vímet i l’espart. Es creu que probablement es varen inspirar en els nius dels ocells teixidors per crear-los.
Durant el neolític es varen començar a construir monuments per honrar als morts. Aquests monuments reben el nom de menhir, dolmen o cromlec, segons la seva complexitat.
Es sap que la seva funció era funerària perquè als peus d’aquestes construccions s’hi han trobat restes o cendres de difunts.
Un dels cromlecs més famosos que encara es conserven avui dia és el de Stonehenge, a Gran Bretanya.