L'Edat Mitjana
QUAN COMENÇA? Al 476.
QUÈ VA PASSAR? El final de l’imperi Romà d’Occident.
FINS QUAN? Fins a finals del segle XV.
Els fets més destacables van ser:
- Al 1453, la caiguda de l’Imperi Romà d’Orient.
- Al 1492, el descobriment d’Amèrica.
S’acostuma a dividir l’Edat Mitjana en tres períodes:
ALTA EDAT MITJANA
• Final de la cultura clàssica
• Guerres i migracions
• La gent marxa al camp
• Comença a aparèixer el feudalisme
PLENA EDAT MITJANA
• Es consolida el feudalisme
• Més estabilitat, els camins són més segurs
• Millora la producció agrària i el comerç (Ruta de la Seda)
• La gent torna a les ciutats, es formen els burgs
BAIXA EDAT MITJANA
• La Pesta Negra redueix la població a la meitat
• Període d’inestabilitat, fam i crisis
• El sistema feudal comença a caure
• Revoltes dels camperols i guerres
• Es recupera l’interès per la cultura clàssica
• Comença l’ “Era dels Descobriments”
Què va passar durant l'Edat Mitjana?
La vida en aquesta època era molt dura, difícil i curta. La població va abandonar les ciutats i va anar a viure al camp.
Poca gent sabia llegir i escriure durant aquest període, per això no tenim gaires fonts escrites o les que tenim són poc parcials.
Molts dels coneixements (en ciència, tecnologia, medicina…) que havien adquirit les civilitzacions anteriors es varen perdre.
Les invasions de les tribus barberes varen causar la caiguda de l’Imperi Romà i la devastació d’Europa.
La inestabilitat va portar a un període de guerres constants. Com a conseqüència es varen començar a contruir grans fortaleses i castells i va aparèixer el feudalisme, un pacte entre senyors i vasalls per tal d’obtenir protecció en temps de guerra.
Les fronteres d’Europa es van modificar i van acabar donant lloc a grans nacions com Espanya, França, Anglaterra, Portugal…
Segons la seva riquesa i privilegis, la societat es va dividir en tres estaments: la noblesa i el clergat, que eren els dos estaments privilegiats, i el poble, que era l’estament no privilegiat.
Els privilegiats eren aquells que no pagaven impostos i rebien millor tracte per part de la justícia.
La noblesa i el clergat eren els posseïdors de les terres on treballaven els ciutadans dels estaments no privilegiats.
Els no privilegiats pagaven impostos als seus senyors i no rebien tan bon tracte per part de la justícia com un privilegiat.
Aquest grup era el més nombrós i els seus components eren coneguts amb el nom de poble.
Durant l’Edat Mitjana, el Cristianisme i l’Islam varen expandir-se i es varen convertir en les religions predominants.
Els conflictes entre aquestes religions varen donar lloc a les Croades, guerres organitzades per l’Església per tal de recuperar el territori de Terra Santa de mans dels musulmans.
A mitjans de l’Edat Mitjana es produeix un període de recuperació econòmica i estabilitat que permet la reactivació del comerç.
La gent torna a les ciutats i es formen nous barris, els burgs, habitats per artesans i comerciants que s’agrupen en gremis.
Una forta onada de Pesta Negra va afectar Euràsia cap a finals de l’Edat Mitjana causant moltes morts i una gran fam. Es calcula que es va reduir la població d’Europa a la meitat.Pobles de l'Edat Mitjana
Els vikings eren pobles d'origen escandinau que des de finals del segle VIII fins a finals del segle XI varen anar arreu d'Europa assaltant altres pobles i ciutats, comerciant i creant nous assentaments.
Eren grans guerrers i experts navegants gràcies a l'excel·lent confecció dels seus vaixells, els drakkar. Al voltant de l'any 1.000, varen arribar a Amèrica del Nord, mig segle abans que Cristòbal Colom arribés a les Amèriques!
Els francs eren pobles germànics que varen habitar bona part dels territoris de l’actual França i els seus voltants.
A l'any 800 Carlemany, rei dels francs, va ser nomenar Emperador dels Romans pel Papa de Roma amb la idea de fer ressorgir l'Imperi Romà d'Occident.
L'ordre i educació promogudes per Carlemany i l'aparició del feudalisme van fer que Europa comencés a regenerar-se.
Sarraïns és un dels noms que feien servir els cristians medievals per denominar genèricament tant els àrabs com els musulmans.
Els sarraïns, procedents del Califat Omeya del nord d'Àfrica, varen convertir la península en la seva llar sota el nom de Al-Andalus. Durant gairebé 800 anys musulmans i cristians varen conviure i varen formar tant aliances com enamistats.
Poc a poc els cristians varen anar conquerint els territoris de la península que es trobaven sota el domini dels sarraïns fins que al 1492 varen conquerir el seu últim regne, el Regne de Granada.
Durant l'inici de l'Edat Mitjana els poblats coneguts com a bàrbars pels romans van aprofitar la feblesa de l'Imperi Romà per moure's per bona part dels seus territoris. En el cas de la península Ibèrica s'hi va instal·lar el poble visigot.
Els visigots varen expandir-se per tota la península i van barrejar-se amb les gents que habitaven el territori: els hispano-romans. Van crear lleis comunes per a tots els ciutadans i van adoptar el cristianisme com a religió.
La presència dels visigots a la península Ibèrica va arribar al la seva fi amb la conquesta musulmana a l'any 711. Després de la derrota del rei Roderic el regne visigot es va enfonsar ràpidament i la major part de la península Ibèrica va acabar sota el control musulmà.
L'Imperi Romà es va separar en dues parts l'any 285, quan l'emperador Dioclecià el va dividir per facilitar la seva administració i defensa.
Al 330 Constantí el Gran va crear l'Imperi Romà d'Orient (l'Imperi Bizantí) i en va fer Constantinoble la seva capital.
L'Imperi Bizantí va sobreviure a l'Imperi Romà d'Occident i va perdurar fins al 1453, quan l'Imperi Otomà (els Turcs) va capturar Constantinoble i la van batejar amb el seu nom actual: Istanbul.
Els vikings eren pobles d’origen escandinau que des de finals del segle VIII fins a finals del segle XI varen anar arreu d’Europa assaltant altres pobles i ciutats, comerciant i creant nous assentaments.
Eren grans guerrers i experts navegants gràcies a l’excel·lent confecció dels seus vaixells, els drakkar. Al voltant de l’any 1.000, varen arribar a Amèrica del Nord, mig segle abans que Cristòbal Colom arribés a les Amèriques!
Els francs eren pobles germànics que varen habitar bona part dels territoris de l’actual França i els seus voltants.
A l’any 800 Carlemany, rei dels francs, va ser nomenar Emperador dels Romans pel Papa de Roma amb la idea de fer ressorgir l‘Imperi Romà d’Occident.
L’ordre i educació promogudes per Carlemany i l’aparició del feudalisme van fer que Europa comencés a regenerar-se.
Durant l’inici de l’Edat Mitjana els poblats coneguts com a bàrbars pels romans van aprofitar la feblesa de l’Imperi Romà per moure’s per bona part dels seus territoris. En el cas de la península Ibèrica s’hi va instal·lar el poble visigot.
Els visigots varen expandir-se per tota la península i van barrejar-se amb les gents que habitaven el territori: els hispano-romans. Van crear lleis comunes per a tots els ciutadans i van adoptar el cristianisme com a religió.
La presència dels visigots a la península Ibèrica va arribar al la seva fi amb la conquesta dels sarraïns a l’any 711. Després de la derrota del rei Roderic el regne visigot es va enfonsar ràpidament i la major part de la península Ibèrica va acabar sota el control musulmà.
Sarraïns és un dels noms que feien servir els cristians medievals per denominar genèricament tant els àrabs com els musulmans.
Els sarraïns, procedents del Califat Omeya del nord d’Àfrica, varen convertir la península en la seva llar sota el nom de Al-Andalus. Durant gairebé 800 anys musulmans i cristians varen conviure i varen formar tant aliances com enamistats.
Poc a poc els cristians varen anar conquerint els territoris de la península que es trobaven sota el domini dels sarraïns fins que al 1492 varen conquerir el seu últim regne, el Regne de Granada.
L’Imperi Romà es va separar en dues parts l’any 285, quan l’emperador Dioclecià el va dividir per facilitar la seva administració i defensa.
Al 330 Constantí el Gran va crear l’Imperi Romà d’Orient (l’Imperi Bizantí) i en va fer Constantinoble la seva capital.
L’Imperi Bizantí va sobreviure a l’Imperi Romà d’Occident i va perdurar fins al 1453, quan l’Imperi Otomà (els Turcs) va capturar Constantinoble i la van batejar amb el seu nom actual: Istanbul.