LES FUNCIONS VITALS

Per poder viure i perpetuar-se els éssers vius realitzen tres funcions vitals:

LA FUNCIÓ DE NUTRICIÓ

Has notat que, quan menges poc, et sents més cansat del normal?

Això passa perquè al teu cos li falta energia!

I sabies que una ferida es cura més ràpidament si segueixes una dieta equilibrada i rica en aliments sans?

Això és perquè els aliments, a més d’aportar-nos energia, també ens proporcionen nutrients essencials que el cos necessita per reparar els teixits i accelerar la cicatrització.

Fem servir els nutrients que ens donen els aliments per créixer i regenerar-nos, i l’energia per dur a terme accions i moviments.

El procés pel qual els éssers vius obtenim energia i nutrients dels aliments s’anomena nutrició.

En la nutrició de la majoria d’animals intervenen diversos aparells:

  • L’aparell digestiu, que digereix els aliments.
  • L’aparell respiratori, que capta oxigen per ajudar en la digestió.
  • L’aparell circulatori, que reparteix els nutrients i l’oxigen per tot el cos.
  • L’aparell excretor, que elimina les substàncies que el cos no necessita.

RECORDA!

No tots els éssers vius s’alimenten de la mateixa manera!

  • Els animals obtenen l’aliment de l’entorn. Poden menjar plantes, fongs o altres animals segons la seva dieta.
  • Les plantes, en canvi, produeixen el seu propi aliment gràcies a la fotosíntesi, un procés que utilitza la llum del sol, l’aigua, les sals minerals i el diòxid de carboni de l’aire.
LA FUNCIÓ DE RELACIÓ

Els éssers vius tenen la capacitat de percebre els canvis que es produeixen al seu entorn, anomenats estímuls.

Per exemple, quan un ratolí detecta moviments o sorolls, entra en estat d’alerta per fugir ràpidament si és necessari, ja que aquests estímuls podrien indicar la presència d’un depredador, com una serp o un mussol. En aquest cas, la resposta és molt ràpida, ja que els animals tenen la capacitat de moure’s i actuar immediatament.

Les plantes, per la seva banda, també responen als estímuls del seu entorn, com la llum del sol, la temperatura o la humitat. No obstant això, la seva resposta és més lenta, ja que no poden reaccionar amb la mateixa rapidesa que els animals.

En la funció de relació dels animals intervenen els següents sistemes:

  • El sistema nerviós, processant i donant resposta a les informacions que capten els sentits.
  • L’aparell locomotor, permetent el moviment i la relació amb l’exterior.
  • El sistema endocrí, produint hormones, com per exemple les del creixement o la felicitat.

Un estímul és qualsevol canvi que pot ser percebut per un ésser viu i que provoca una resposta o reacció en aquest. Els estímuls poden provenir de l’entorn (com la llum, el soroll, la temperatura) o del propi cos de l’ésser viu (com la sensació de fam o de dolor).

LA FUNCIÓ DE REPRODUCCIÓ

Els éssers vius tenen la capacitat de crear nous individus semblants a ells mateixos. Aquest procés, anomenat reproducció, es realitza gràcies als aparells reproductors.

En el món dels éssers vius, hi ha dues formes principals de reproducció:

REPRODUCCIÓ ASEXUAL

Reproducció asexual : es produeix a partir d’un sol individu.

Aquest tipus de reproducció és característica d’éssers unicel·lulars, com els bacteris, així com d’algunes plantes, i de certs animals, com l’estrella de mar.

REPRODUCCIÓ SEXUAL

Reproducció sexual: implica la participació de dos individus.

Aquest és el cas de la majoria de plantes i animals.

En el regne animal, aquesta reproducció pot ser ovípara, quan es reprodueixen a través d’ous, o vivípara, quan té lloc dins del ventre de la mare.