Fem servir la paraula “cuc” per parlar d’un grapat d’animals diferents que tenen unes característiques semblants. Tenen el cos tou i allargat i la gran majoria no tenen potes ni ulls. Fins i tot alguns, com les erugues o les larves de mosca, reben sovint aquest nom, però en realitat no pertànyen a la mateixa categoria d’animals.
Podem trobar cucs de totes menes en ambients aquàtics, d’aigua dolça i salada, i en ambients terrestres humits. Alguns poden viure en zones tan inhòspites com l’Antàrtida o les fosses marines.
Un tret característic i alhora fascinant de molts cucs es la seva capacitat de regenerar-se i de reproduir-se de manera asexual.
Tot i que a simple vista ens poden semblar força iguals, en realitat es tracta d’animals amb característiques diferents. Vols conèixer els més habituals?
Alguns tipus de cucs...
- Els més coneguts són els cucs de terra i les sangoneres.
- Són cucs segmentats en anells i el seu cos és allargat i cilíndric.
- Mesuren des de menys d’un mil·límetre fins a 3 metres.
- Els cucs de terra ajuden a airejar el sòl i fan que aquest sigui més fèrtil.
- També són coneguts com a cucs cilíndrics.
- Tenen el cos cilíndric i llis.
- L’espècie més petita mesura 80 μm i la més gran entre 8 i 9 metres de llargària.
- Molts nematodes són parasitaris i produeixen malalties a plantes, fongs i animals.
- També són coneguts com a cucs plans.
- Són cucs molt senzills, de forma aplanada i sense segments.
- Moltes espècies, com ara les tènies, són paràsits i necessiten un hoste per viure.
Tenen el cos tou i allargat.
La gran majoria no tenen potes ni ulls.
Viuen en entorns aquàtics i ambients terrestres humits.
Poden regenerar-se i reproduir-e de manera asexual.
Estudis han demostrat que la memòria d’alguns cucs plans es manté intacta quan es regeneren a partir de parts seccionades, fins i tot en aquelles parts que no tenien cap!
Els cucs de l’estudi (dugesia japonica) eren entrenats a passar per una superfície rugosa per obtenir aliment. Després se’ls seccionava el cap i quan els tornava a créixer, seguien recordant el que havien après!
Des de temps tan antics com els de l’Antic Egipte s’han fet servir les sangoneres per a fer tractaments mèdics ja que la seva saliva és antiinflamatòria i anticoagulant.
El més sorprenent és que avui dia encara es fan servir en alguns casos com la microcirurgia!
Existeix un cuc rodó paràsit anomenat Myrmeconema neotropicum que infecta algunes formigues de Sud Amèrica i que fa que aquestes semblin fruits per tal que se les mengin els ocells!
Aquest és el seu cicle vital:
1. En primer lloc, un ocell es menja una formiga amb l’abdomen vermell, creient que es tracta d’un fruit. La formiga en qüestió ja està infectada amb el paràsit i és portadora dels seus ous.
2. Un cop feta la digestió, els ous del paràsit passen a formar part de les femtes de l’ocell. Aquestes femtes (amb els ous a dins) són recollides per les formigues, que les utilitzen com a aliment per a les seves cries.
3. Un cop a dins la formiga, els ous van a parar al seu abdomen on els cucs neixen, es desenvolupen i es reprodueixen ponent ous nous.
4. Amb el temps, l’abdomen de la formiga parasitada es torna de color vermell, cridant l’atenció dels ocells que les confonen amb fruits i se les mengen, fent que el cicle comenci de nou.
