directory-973993_1920.png

Celtes

Els ibers

El nom “ibers” és el nom que feien servir els grecs i els romans per descriure als habitants que vivien al voltant del riu Iberus (l’Ebre), a la península Ibèrica.

 

Però els ibers no es coneixien a si mateixos amb aquest nom, sinó que cada tribu tenia el seu propi nom. Ilergetes, Cossetans, Laietans, Indigetes... eren alguns dels noms d'aquestes tribus que componien el gran grup dels ibers.

Ibers treballant en el camp, Museu de Prehistòria de València (Flickr)

Avui dia encara no es coneix l’origen exacte dels pobles ibers. La pregunta “com van arribar a la península?” segueix essent un misteri. Però el que sí sabem és que els pobles ibers eren els descendents d’aquells que varen habitar la península Ibèrica a finals de la Prehistòria, i que aquests pobles van anar evolucionant al llarg del temps gràcies al contacte estret amb les diferents civilitzacions del Mediterrani com els fenicis, grecs i cartaginesos, amb els quals van establir relacions comercials i d’intercanvi cultural.

DE QUÈ VIVIEN?

Les activitats principals dels ibers eren el conreu de cereals i la ramaderia, però també varen aprendre a crear teixits de lli, objectes de ceràmica i a treballar la metal·lúrgia.

El ibers vivien bàsicament de l’agricultura a través de la qual conreaven el blat, la vinya, l’olivera, fruiters i plantes tèxtils com el lli.

 

Feien servir molins manuals per esmicolar el gra dels cereals. Després barrejaven la farina resultant amb aigua i la posaven a coure per fer pa.

Tenien remats d’ovelles i cabres i altres animals domèstics com els bous, els cavalls, els porcs i els gossos.

També obtenien aliments del la natura que els envoltava a través de la recol·lecció, la caça i la pesca.

ELS POBLES IBERS

Els ibers no compartien una cultura ni lleis comunes entre tots. Cada poblat era independent dels altres i tenia les seves pròpies costums i maneres de fer.

 

Podem descriure als ibers com una suma de diferents pobles tribals que compartien alguns trets similars, com ara la llengua.

mapa_dels_jaciments_ibers, Museu històri

ELS SEUS POBLATS

Molts dels seus poblats estaven situats sobre turons i prop de la costa i sovint estaven envoltats de fortes defenses.

Dins les muralles construien les seves cases, que els servien de llar, d’espai de treball i de magatzem alhora.

 

Les cases es construien de la següent manera:

 

1. La base dels murs es construïa amb una filera de pedres.

 

2. A sobre s’hi aixecaven les parets, fetes de tovots, una mena de maons resultants de la barreja de fang i palla.

 

3. Finalment, els sostres, que eren plans, es feien amb bigues de fusta, branques de palla i fang.

ARTESANIA IBERA

Els ibers elaboraven teixits de llana o lli amb l’ajuda de telers i els tenyien de diferents colors amb tints naturals. Amb aquests teixits es confeccionaven la seva propia roba.

També donaven molta importància als guarniments i els més rics portaven joies d’or i plata.

Els ibers del sud varen demostrar ser uns grans escultors, fabricant grans estàtues de pedra i petites estatuetes de bronza. En les peces de ceràmica hi feien pintures geomètriques o figuratives en forma d’animals o plantes.

La metal·lúrgia del ferro va tenir una gran importància pels ibers ja que els permetia fer eines per llaurar la terra i armes per anar a la guerra.

Amb el pas del temps també van aprendre a crear monedes per facilitar el comerç amb altres cultures del mediterrani.

Poblat iber.
Dama ibera. Imatge de: Museu de Prehistòria de València. (Flickr)

LA LLENGUA DELS IBERS

Els ibers tenien una llengua en comú, però s’han descobert fins a tres maners diferents d’escriure-la.

 

De totes les formes d’escriptura que s’han trobat, només s’ha pogut interpretar la que es parlava a la zona de llevant de la Península, gràcies a un grapat de monedes que es varen fabricar amb inscripcions ibèriques i llatines o gregues.

 

Però, malgrat podem llegir la llengua dels ibers, encara no la podem desxifrar del tot, ja que el significat de moltes paraules segueix sent un misteri.

Placa de Plom amb inscripcions ibèriques. Imatge de: Pguerin

EN QUÈ CREIEN?

Els ibers sentien un gran respecte per les forces de la natura i la mare terra. Els sacerdots celebraven rituals i sacrificis als seus déus entonant càntics, fent danses i tocant música de flautes. Sovint aquests rituals duien a terme en llocs sagrats naturals com ara arbredes, fonts i coves.

També van fabricar molts exvots, petites figures de bronze, fang o pedra que es creaven per demanar o agrair favors als seus déus.

La religió ibera va ser molt influenciada per la grega i la fenícia. Els déus fenicis Astarté, Baal i Melkart així com els déus grecs Artemis, Demeter i Asclepi eren venerats pels ibers.

Els ibers també tenien els seus propis déus, però en sabem poca cosa d’ells.

Falcata de ferro. Imatge de: Josep Miquel Marcos (Flickr)
Punyal iber. Imatge de: Josep Miquel Marcos (Flickr)
Punta de llança. Imatge de: Josep Miquel Marcos (Flickr)
La dama d'Elx. Foto de: Ángel M. Felicísimo (Flickr)

GRANS GUERRERS

Els diferents poblats ibers sovint s'enfrontaven entre ells.

 

Eren pobles guerrers, i com a tal, eren dirigits per capdills guerrers i les seves famílies.

Els ibers eren considerats uns grans guerrers per les altres cultures del mediterrani com la grega, la romana i la cartaginesa, els quals els empraven com a soldats mercenaris per lluitar les seves guerres.

Espasa ibera. Imatge de: Josep Miquel Marcos (Flickr)
Guerre iber. Imatge de: Museu de Prehistòria de València. (Flickr)
Exvot representant un guerrer. Imatge de: Ángel M. Felicísimo (Flickr)
Caixa dels guerrers. Imatge de: Ángel M. Felicísimo (Flickr)
Ángel M. Felicísimo - Exvot cavall.png

Algunes divinitats iberes que coneixem eren:

  • Betatun, una divinitat relacionada amb la curació. No sabem si era un déu o una deessa.

  • Ataegina, deessa de la primavera, el renaixement i la fertilitat.

  • Cariocecus, déu de la guerra.

  • També es creu que veneraven a un deu relacionat amb els cavalls, tal com demostra un santuari trobat al Santuari de Cigarralejo, a Múrcia, ple d'escultures equines i imatges d’un déu domador de cavalls.

Més informació.