ELS GRECS

Els antics grecs varen ser un poble establert en una zona muntanyosa i plena d’illes situada al nord-est del Mediterrani (a la península dels Balcans).

Grans comerciants, van estendre tant els seus negocis com la seva cultura per tota la mediterrània, fundant ciutats que servien de punts comercials amb les altres civilitzacions de la zona. Un clar exemple n’és la ciutat d’Empúries, del grec “emporion” que vol dir “comerç”, la qual els servia per comerciar amb els ibers de la península Ibèrica.

Els grecs van ser un poble molt influent en les altres cultures del mar Mediterrani, i podem trobar mostres de la seva presència i influència en molts llocs.

LA POLIS

Els antics grecs vivien en ciutats-estat anomenades polis. Cada polis controlava el seu territori de manera independent a les altres polis.

Una polis estava formada per la ciutat, les terres de conreu i els boscos que l’envoltaven.

El vincle dels ciutadans grecs amb les seves polis era tan important que no hi havia pitjor càstig que ser expulsats d’elles.

ATENES I ESPARTA

Dues de les polis més conegudes i famoses van ser Atenes i Esparta. Tot i que les dues ciutats estaven formades per ciutadans grecs, les seves costums, lleis i formes de govern no eren del tot iguals.

La ciutat d’Atenes era una ciutat cultural, on es donava molta importància a l’aprenentatge de la filosofia, la literatura i les arts.

La ciutat d’Esparta, en canvi, era una ciutat militarista, on l’educació fonamental era ensenyar als nens a ser bons guerrers.

LA PRIMERA DEMOCRÀCIA

Es diu que els grecs varen ser els creadors de la democràcia, ja que varen ser els primers en prendre decisions a través del vot.

 

Però la seva democràcia no era com la que coneixem avui dia. La societat estava dividida en diferents classes, i només aquelles persones considerades ciutadans podien gaudir de la participació en la política.

Segons els grecs, els ciutadans eren els homes lliures nascuts a les polis, en canvi, les dones, els esclaus i els estrangers no eren considerats ciutadans.

Així doncs, les dones, els esclaus i els estrangers, tot i ser nascuts a la polis o tot i viure-hi durant molts anys, no tenien cap dret polític. Les dones, encara que haguessin nascut a la ciutat, havien de ser representades per un membre masculí de la família!

LES SEVES PASSIONS

Els grecs valoraven molt la saviesa i sovint es reunien a l’àgora, la gran plaça de la ciutat, i discutien sobre el paper de les persones en el món i sobre els seus misteris. D’aquesta manera va néixer la filosofia, l’art de demostrar de manera raonada les idees i pensaments.

 

​També eren uns grans aficionats a les arts de tota mena com la música, les escultures o el teatre. Sabies que algunes de les obres que van escriure i representar encara es poden veure avui dia en alguns teatres!?

 

Els grecs també eren uns grans aficionats als esports. Van crear els primers jocs Olímpics, els quals es celebraven cada 4 anys a la ciutat d’Olímpia en honor al déu Zeus. Els jocs Olímpics eren tan importants per als grecs, que durant la seva celebració es posposaven tots els conflictes bèl·lics que hi havia entre les ciutats-estat fins que s’acabaven les seves celebracions.


 

LES OLIMPÍADES

Les Olimpíades eren competicions esportives que s’organitzaven a la ciutat d’Olímpia cada quatreanys en honor al déu Zeus.

 

Durant els jocs, ciutadans de diverses ciutats-estat participaven en esdeveniments atlètics de tota mena: carreres a peu, pale (una modalitat de lluita grega que consistia en fer que l’esquena del contrincant toqués a terra), pugilat (una mena de boxa), pancraci (una forma de lluita molt violenta), curses de cavalls i pentatló (que consistia en fer carreres a peu, salt de llargada, llançament de disc i javelina i pale).

 

Els guanyadors de les competicions rebien una corona d’oliver coneguda amb el nom de kotinos, però el vertader premi per a ells era la fama i l’admiració que rebien, així com la recompensa de ser immortalitzats a través de poemes i estàtues.

EN QUÈ CREIEN?

Els grecs eren politeistes, és a dir, veneraven a varis déus. Creien que els déus tenien forma humana i vivien a la muntanya de l’Olimp.

 

A diferència d’altres deïtats, els déus grecs eren molt emocionals, el que els portava a fer actes de tota mena conduits pels seus sentiments d’amor, amistat o venjança.

 

Els déus estaven associats a coses de la vida quotidiana de la civilització grega, i eren la manera que tenien d’entendre i explicar les coses que passaven al món.

 

Així, per exemple, Zeus, el més poderós dels déus, era el responsable dels llamps. Ares, el seu fill, era el déu de la guerra. Hera, la seva esposa, era la deessa de la llar. Demèter, la seva germana, la deessa del conreu, i els seus germans Posidó i Hades, eren els déus del mar i del món dels morts respectivament.

 

Els grecs varen construir molts temples en honor als seus déus, i per tenir-los contents i demanar-los el seu favor, els feien sacrificis animals.

 

També creien en herois llegendaris com Hèrcules i Aquil·les, i éssers mitològics com els centaures, les sirenes, les hidres o el minotaure.

 

Alguns dels déus grecs més destacats eren:

ZEUS

​Rei dels déus

Déu del cel, del llamp i el tro, de la llei, de l'ordre i de la justícia.

Espòs d'Hera.

HERA

Reina dels déus.

Deessa de la llar, el matrimoni, de les dones, de la família i del naixement.

Esposa de Zeus.

POSIDÓ

El mar

Déu dels mars, els terratrèmols i els cavalls.

HADES

La mort

Rei de l'inframón, el regne dels morts.

Espòs de Persèfone.

PERSÈFONE

L'inframon

Reina de l'inframon.

Esposa d'Hades.

ARTEMISA

La lluna

Deessa de la caça, dels boscos, les muntanyes i la lluna.

Germana d'Apol·lo.

APOL·LO

El sol

Déu de la música, la poesia, les plagues, els oracles, el sol, la medicina, la llum i el coneixement.

Germà d'Artemisa.

ARES

L'odi

Déu de la guerra.

ATENA

La intel·ligència

Deessa de la saviesa i la guerra estratègica.

HERMES

L'enginy

Déu del comerç i els viatgers.

Missatger dels déus.

DEMÈTER

L'agricultura

Deessa de la terra conreada, dels cereals i dels fruits.

DIONÍS

 

 

El que ha nascut dues vegades
 
Déu del vi, el teatre i l'èxtasi.

AFRODITA

La bellesa

Deessa de l'amor, la bellesa i la fecunditat.

Esposa d'Hefest.

HEFEST

La forja

Déu del foc, de la metal·lúrgia, de la pedreria i de l'escultura.

Espòs d'Afrodita.