Els fenicis
Els fenicis van ser un poble que va dedicar la seva vida al mar. Van ser capaços de domar les aigües del Mediterrani inventant i perfeccionant tècniques de navegació que els van permetre estendre la seva cultura i el seu mitjà de vida, el comerç, al llarg de tota la mediterrània.
COM VIVIEN?
Fenícia era una antiga regió de la costa oriental del mar Mediterrani, situada a l'actual Líban.
Els seus pobles s’organitzaven en ciutats-estat completament independents i no es van considerar mai com una sola nació.
El sòl muntanyós i poc apte per l’agricultura, va fer que els fenicis s’especialitzessin en la vida marítima, convertint-se en uns navegants excel·lents. Pels fenicis els era més fàcil accedir a les altres ciutats per mar que per via terrestre!
LES XARXES COMERCIALS
Van desenvolupar una extensa xarxa comercial marítima dominant el comerç a través del mar durant gran part de l’Edat Antiga.
En un principi, abans que creessin les seves monedes, es tractava d’un bescanvi de béns com ara vi, oli d’oliva, teles, joies, ornaments i fins i tot mobles a canvi de metalls i altres béns més escassos a les terres fenícies.
Aquestes xarxes van facilitat l'intercanvi entre les diferents cultures del mediterrani, aportant noves costums, idees i coneixements que marcarien els fonaments de les altres civilitzacions.
L'ALFABET
Cap al 1050 aC els fenicis també van inventar el primer alfabet fonètic.
Els comerciants fenicis el van estendre a través del mar Mediterrani, on va ser assimilat per moltes altres cultures.
L'alfabet fenici va donar lloc a l'alfabet grec, que al seu torn va donar lloc a l'alfabet llatí, del qual provenen tant llengües com el català o el castellà (entre d’altres).
GRANS ARTESANS
Els pobles fenicis eren grans artesans i es van dedicar a fabricar una gran varietat de béns per a ús comú i de luxe que eren molt ben valorats per les diferents cultures del Mediterrani.
Van desenvolupar i dominar tècniques com la fabricació de vidre, els gravats metàl·lics (en peces de bronze, ferro i or) i les escultures d’ivori i de fusta, entre d’altres.
Un dels béns més preuats que van aprendre a fabricar, i un dels elements clau de la seva gran riquesa, varen ser les teles tenyides de porpra.
Per tenyir les robes els fenicis feien servir un tint que obtenien dels cargols de mar (els múrex), però van explotar tant aquests mol·luscs que van acabar causant-ne la seva extinció local, fet que va encarir molt aquests productes.
SABIES QUE...
El nom pel qual coneixem avui dia aquesta civilització prové del grec phoínikes, «vermells, porpres», donat a aquest poble per les seves famoses teles tenyides d’aquests colors. En realitat els fenicis es designaven a si mateixos com a cananeus o fills de Canaan.
EN QUÈ CREIEN ELS FENICIS?
Malauradament poques fonts sobre els fenicis han arribat fins als nostres dies. De fet, gran part de les coses que en sabem provenen de fonts escrites per altres pobles en contacte amb ells, com ara els grecs.
Els fenicis eren politeistes, i a cada ciutat veneraven diferents déus relacionats amb les forces de la natura i amb elements com l’amor, la guerra o la mort.
Alhora, tal com ens mostren un gran nombre d'escultures i gravats, els fenicis també creien en éssers fantàstics com els grifons o les esfinxs.
Alguns dels déus dels fenicis eren:
El: pare de tots els déus, se l'associava amb el sol i era el qui distribuïa el temps, i controlava els anys, mesos, dies i nits.
Baal: déu de la pluja, la tempesta i la guerra.
Mot: déu dels morts i les sequeres.
Astarté: deessa de la fertilitat, la guerra, la caça i patrona dels navegants.
Els fenicis fabricant les seves famoses teles de color porpra.
Il·lustració de fenicis comerciant en un port.
Vaixell fenici.
Gravat del déu Baal.
Sarcòfag d'Ahiram amb les inscripcions fenícies més antigues trobades.
Guerrer lluitant amb un grifó.