La higiene i cura del cos

Cada dia es rentaven el cos i el cobrien amb olis i cremes que els servien alhora de protector solar, desodorant i perfum. També van inventar una pasta i un raspall de dents per millorar la higiene bucal i durant el dia prenien una mena de caramels per prevenir el mal alè.

Tant homes com dones es depilaven el cos i s’afaitaven el cap per tal de facilitar la seva higiene personal i per evitar els polls. A canvi es cobrien el cap amb perruques les quals eren més sofisticades segons el nivell de riquesa de qui les portava.

També donaven una gran importància als cosmètics. Els egipcis feien servir cremes, olis i ungüents per preservar la joventut i prevenir les arrugues i tant homes com dones es pintaven els ulls amb una pintura negre (alcofoll) que els servia alhora de cosmètic i de protector natural contra infeccions bacterianes.

41964795281_e7c6641ed9_o.png
great-temple-abu-simbel-egypt.jpg

Els egipcis

directory-973993_1920.png

La civilització de l’antic Egípcia va créixer i va es va desenvolupar al voltant del riu Nil, al Nord-est d’Àfrica (actual Egipte), ara fa uns 5100 anys.

 

Les impressionants edificacions, les tombes maleïdes, els rituals sagrats, els déus meitat humans i meitat animals, el misteriós sistema d'escriptura i tot el seu llegat cultural amagat entre les ruïnes del desert han convertit la civilització de l'antic Egipte en una de les que més ha fascinat a historiadors i arqueòlegs d’arreu del món.

LA VIDA A L'ANTIC EGIPTE

La gran majoria dels egipcis eren pagesos i vivien i treballaven al camp. Però les terres en les que treballaven no eren seves, sinó que pertanyien al faraó, a temples o a altra gent rica.

El faraó, com a representant dels déus a la terra, tenia la missió de protegir i cuidar el seu poble. Per tal d'aconseguir certa equitat, totes les collites eren entregades als temples, on eren guardades, recomptades i entregades de nou als ciutadans segons la seva posició social com a pagament pels seus serveis.

Les cases dels antics egipcis es construïen amb maons de tova que mantenien la llar fresca durant les hores més caloroses del dia. Els murs es pintaven de blanc i es podien cobrir amb tapissos de lli tenyit i el terra es cobria amb estores de canya.

 

Cada casa tenia una cuina amb un celobert, que contenia un molinet de pedra per a moldre farina i un forn petit per a coure pa. La dieta comuna consistia en pa i cervesa, complementada amb verdures com les cebes i alls, i fruita com els dàtils i les figues. El vi i la carn, els gaudia tothom els dies de festa.

Els antics egipcis donaven un gran valor a la higiene i l'aparença i la cura del seu cos era una costum que consideraven de gran importància i que practicaven diàriament tant els més rics com els més pobres.

Escena de treballadors al camp. Tomba de Nakht.

QUÈ VAN ACONSEGUIR?

Entre molts dels grans èxits aconseguits per la cultura egípcia destaquen:

  • Les tècniques de construcció que van permetre crear edificis monumentals com piràmides, temples i obeliscs.

  • Un sistema d’escriptura propi basat en jeroglífics que els permetia registrar tota mena de fets.

  • Un sistema matemàtic amb el que podien fer sumes, restes, multiplicacions, divisions, usar fraccions, calcular àrees i volums, etc.

  • Un sistema mèdic pràctic i eficaç amb metges especialitzats en diferents parts del cos (sabies que els egipcis ja feien ortodòncies?!).

  • Els sistemes de rec i les tècniques de producció agrícola que permetien alimentar a tota la població i extreure excedents per comerciar amb les cultures del voltant.

  • I les tècniques artístiques que van ser model per artistes de tot el Mediterrani.

Escena d'artesans treballant. Tomba de Nebamun i Ipuky.
La dama Tjepu - Imatge de Keith Schengili

LA SOCIETAT EGIPCIA

Piràmide social Egipte.png
quadre groc.png

La societat egípcia era estratificada:

A dalt de tot de la piràmide del poder es trobava el faraó, el qual governava tot el territori i posseïa el control de totes les terres i recursos. El faraó també era el cap militar de l’exèrcit i disposava d'un grapat oficials (funcionaris) per controlar tots els afers de l’estat.

El cap administratiu de de l’estat era el visir, la segona persona amb més poder després del faraó. El visir controlava els afers econòmics, com el repartiment de terres i les construccions d’edificis, i també era l’encarregat de gestionar el sistema legal i els arxius de l’estat.

Per sota d’aquests es trobava la classe alta, formada pels sacerdots i els funcionaris de l’estat, així com els metges, i els enginyers.

Per sota d’aquests es trobaven els soldats, els escribes i després els artesans i els artistes.

A continuació hi havia els camperols i finalment a baix de tot hi havia els servents i els esclaus.

Per saber-ne més! Qui va construir les famoses piràmides d'Egipte?

Antigament es pensava que les piràmides havien estat construïdes per esclaus. Així ho creia el famós historiador Heròdot i el que moltes pel·lícules de Hollywood ens han transmès, però les troballes arqueològiques més recents indiquen que no van ser els esclaus els qui les varen construir, sinó els ciutadans lliures de l'antic Egipte.

Més informació.

DE QUÈ VIVIEN?

Gairebé tota la riquesa d'Egipte provenia de la seva agricultura:

La cultura egípcia es va desenvolupar a les vores del riu Nil, ja que les terres del seu voltant eren molt bones per al cultiu. A Egipte gairebé no plovia, però cada mes de juliol el riu Nil es desbordava i inundava les terres amb un fang negre molt ric en nutrients.

 

Els egipcis varen aprendre a acumular l’aigua de les crescudes del Nil i a conduir-la amb l'ajuda de canals per aprofitar-la durant les èpoques de sequera. Això els permetia generar grans quantitats d’aliment tant per a tota la seva població com per vendre a través del comerç amb altres pobles del voltant.

Escena d'un egipci treballant al camp.

L'ESCRIPTURA

Els egipcis es van inspirar en l'escriptura inventada pels seus veïns, els Sumeris, i van crear la seva pròpia escriptura: els jeroglífics.

En l'escriptura jeroglífica cada concepte o lletra està representat per un dibuix o signe.

L'escriptura egípcia va romandre com un misteri durant molt de temps, ja que no hi havia manera de desxifrar-la, fins que al 1799 es va descobrir la Pedra Rosetta, una pedra escrita en dos idiomes, l'egipci i el grec, i que el filòleg francès Jean-François Champollion va aconseguir desxifrar al 1822 després de molts anys d'estudi.

Geroglifics.
Pedra Rosetta, imatge de Awikimate.

EN QUÈ CREIEN?

Els antics egipcis adoraven molts déus i deesses. La seva religió era, per tant, politeista. Molts dels déus egipcis tenien forma humana amb cos de persona i cap d’animal o tenien forma només humana però la capacitat de convertir-se en algun animal. Per exemple Ra, el déu del sol i principal divinitat dels egipcis, era representat com un home amb cap de falcó amb un disc solar damunt seu, i Anubis, déu de la momificació, era representat amb cos humà i cap de xacal.

La religió dels antics egipcis donava molta importància a la vida després de la mort. Es creia que els humans tenien una ànima immortal, i que havien de superar un judici per poder arribar al paradís conegut com el judici d’Osiris.

Judici d'Osiris, Llibre dels morts.jpg

El judici d’Osiris

Durant el judici d’Osiris es pesaven en una balança el cor del difunt i una ploma per comprovar si la persona havia estat suficientment bona durant la seva vida.

Si la ploma pesava més que el cor, el difunt podia anar a l’Aaru (al paradís). En canvi, si el cor pesava més que la ploma, els deus llençaven el cor al deu Ammut, la devoradora dels morts, i la persona deixava d’existir per sempre.

Osiris escena mort.png
Més informació.

ELS RITUALS FUNERARIS

Els antics egipcis seguien una sèrie de costums que creien necessàries per assegurar la immortalitat de l’ànima després de la mort.

Entre aquestes costums hi havia:

  • Preservar els cossos a través de la momificació

  • Cerimònies sagrades d’enterrament

 

  • Enterrament del cos amb l'aixovar, tota mena de béns necessaris per poder utilitzar en la vida del més enllà com ara mobles, joies, robes, ceràmiques, cosmètics...

Escena del llibre dels morts que representa el judici d'Osiris.