Els celtes

directory-973993_1920.png

Els celtes són un conglomerat de pobles d’origen europeu amb origen a l’edat de Ferro que es varen distribuir per diferents llocs d’Europa. Els pobles celtes compartien estils de vida, llengua i religió però també mostraven algunes diferències depenent de la regió on vivien.

Ens han arribat molt poques evidències escrites en celta i la majoria de la informació que tenim avui dia sobre aquests pobles prové de troballes arqueològiques i de fonts escrites pels seus contemporanis, com les del famós Juli Cèsar.

 El cabdill celta Vercingetòrix es rendeix davant Juli Cèsar. Pintura de Lionel Royer, 1899.
Castre celta amb cases de planta rodona.

ELS CELTES DE LA PENÍNSULA IBÈRICA

es trobaven distribuïts en diferents poblats amb noms propis com els Celtibers, els Vetons, els Vacceus, els Galaics, o els Carpetans entre d’altres.

A la Península Ibèrica els celtes es trobaven al centre, al costat oest i a bona part del nord. Igual que en el cas dels ibers, els celtes

Una part molt important de la vida dels celtes era la guerra, per això dins els poblats els que més manaven eren també els millors guerrers. En altres zones celtes el poder dels guerrers era compartit amb els druides, els caps religiosos de les tribus, però a la península ibèrica es creu que la figura dels druides tenia menys importància.

ELS SEUS POBLATS

Els celtes vivien en castres, poblats fortificats amb muralles i fossats profunds cavats en la roca que es situaven en zones elevades i fàcils de defensar. Dins la muralla s'hi resguardaven les cases del poblat, que en algunes zones eren de planta rectangular i en altres de planta circular, i que eren construïdes amb pedres i cobertes amb un teulat fet d’elements vegetals.

Casa típica celta de planta rodona.

​En les ruïnes d’alguns poblats celtes sovint s’hi pot observar un edifici especialment curiós: la sauna. Les saunes eren edificis amb una mena de forn on s’escalfaven pedres. Un cop estaven prou calentes, es llençava aigua sobre elles i aquesta, amb el contrast de temperatura, es convertia en vapor i pujava fins a una habitació-bany situada al seu costat.

ELS CELTIBERS

Al principi, celtes i ibers lluitaven entre ells per tal d’aconseguir el control dels territoris, però més endavant varen arreglar les seves diferències i varen organitzar matrimonis entre els dos pobles per tal d’assegurar la pau, el que els van convertir en un sol poble: els celtibers.

Entre les gents dels dos pobles es va produir un intercanvi cultural que va portar als celtes a adoptar costums dels ibers com l’ús de la moneda i l’alfabet així com la cremació dels seus difunts.

DE QUÈ VIVIEN?

Els celtes de la Península Ibèrica compartien molts trets culturals amb els de la resta d’Europa com la seva mà experta en la metal·lúrgia, tant per a la fabricació d’armes com la d’eines d’ús quotidià.

Alguns poblats es dedicaven més a la ramaderia i d’altres més a l'agricultura. Els seus cultius consistien bàsicament en cereals de secà i algunes llegums. En algunes zones també s’han trobat premses que demostren que també sabien produir vi. En el cas de la ramaderia, sobretot pasturaven ovelles i cabres i, en menys mesura, animals bovins, porcs i cavalls.

Sembla que els celtes de la península no coneixien l’alfabet ni feien servir monedes (a excepció dels celtibers) i que preferien el bescanvi de productes. Tot i així, en altres regions celtes d’Europa s’han trobat monedes celtes fetes de diferents materials.

Armes i armadures celtes.

GRANS GUERRERS

Una part sens dubte molt important de la vida dels celtes era la guerra. Els celtes tenien fama de ser un poble bel·licós i sovint guerrejaven contra els poblats del seu voltant.

Igual que els ibers, els celtes eren molt apreciats com a mercenaris i van ser contractats tant pels cartaginesos com pels romans per lluitar en les seves guerres.

Quan els romans varen arribar a la península, varen veure als celtes com a una forta amenaça i varen decidir conquerir-los i romanitzar-los per evitar atacs, saquejos i constants enfrontaments amb ells.

Espasa celta del voltant del 60 aC. Imatge de PHGCOM (Wikicommons).

 El cabdill celta Vercingetòrix es rendeix davant Juli Cèsar.

Recreació d'un poblat celta.

EN QUÈ CREIEN?

Els celtes retien culte a diferents divinitats  relacionades amb la naturalesa. A part de creure en els seus déus, els celtes també eren animistes, és a dir, creien que cada element de la natura tenia un esperit. També creien en la reencarnació i feien sacrificis animals als déus.

Els sacerdots de la religió celta rebien el nom de druides. Els druides eren líders religiosos, així com jutges, metges i assessors polítics.

Fíbula celibera en forma de cavall. Un element d'estatus important entre els celtes. Img. de Luis García (Wikicommons).
Inscripció celtibera en una placa de bonze.
The Cernunnos-type antlered figure or horned god.jpg

ALGUNS DÉUS CELTES

Tutatis era un dels déus més importants juntament amb Taranis i Esus. Tots tres junts eren coneguts com Els déus de la nit. Tutatis era un déu guerrer i representava la unitat de les tribus.

Taranis era el déu del llamp, la roda i els bous.

Esus era un déu relacionat amb la natura.

Dea Matrona era la deessa mare i representava la terra i la fertilitat i, en casos de necessitat, també es representava com a deessa guerrera i protectora de la terra.

Sirona i Borvo eren déus de la sagrada primavera i la curació.

Monedes del poblat celta dels gals.
Guerrers celtes amb les seves armes i armadures.
Gravats celtes amb la Trisquela, un símbol solar. Castre de Santa Tecla, Galícia. Imatge de Froaringus (Wikicommons).

Representació del déu celta Cerunnos, déu dels animals, la natura i la fertilitat trobada en un calder.

La Trisquela era un símbol que feien servir els celtes que representava el sol i el seu moviment pel firmament.